La bandera de Catalunya és una bandera de les
anomenades heràldiques, sorgida de la translació del senyal de
l'escut dels comtes de Barcelona a un teixit. Possiblement la
bandera, pendó o estendard dels comtes fou anterior a l'escut.
No en tenim referència documental fins al segle XIII, però és
una de les més antigues d'Europa.
Al principi els pals de l'escut eren representats a la
bandera ja verticalment ja horitzontalment. Aquesta darrera
disposició fou la que acabà imposant-se i és la bandera oficial
de la nació catalana: faixada amb cinc faixes grogues i quatre
de vermelles, totes del mateix gruix. Va ser oficialitzada per
l'Estatut d'autonomia de Catalunya, llei orgànica de l'Estat de
1979.
|