1.3 Característiques generals de l’EAC de 2006
1.- Extensió notable. És un text força extens,
de 223 articles (el de 1979 en tenia només 57), amb una
incorporació de noves matèries estructurades en nou títols. Per
alguns és una llargària excessiva, que respon més a la idea
d’una Constitució (s’ha arribat a parlar del “mite de l’Estatut-Constitució”),
per l’amplitud i extensió dels temes que vol tractar.
Materialment, es parteix d’una concepció amplia del contingut de
l’Estatut, d’acord amb allò que permet l’art. 147.2 CE, com a
norma institucional bàsica de la Comunitat autònoma, que ha de
definir les institucions de l’autogovern i les competències, a
més del procediment de la seva reforma. La regulació àmplia de
continguts, si mirem els diferents títols de l’Estatut, es poden
reconduir als grans àmbits que determina l’esmentat precepte
constitucional, el qual d’altra banda no prohibeix expressament
que se n'hi afegeixin d’altres.
2.- Nou marc de referència competencial.
L’entrada en vigor de l’EAC comporta l’establiment d’un nou marc
de referència competencial que afectarà a la jurisprudència
constitucional i al bloc de constitucionalitat en el qual
caldrà integrar el nou text estatutari.
3.- Condiciona la legislació estatal. L’EAC
preveu la modificació de diverses lleis estatals, unes 30, de
les quals 20 són orgàniques. Implica dur a terme propostes que
només l'Estatut pot recollir com la reforma de Llei Orgànica del
Poder Judicial, la del Tribunal
Constitucional, o la de finançament de les comunitats autònomes,
a les quals remet.
4.- Comporta adaptar la legislació anterior.
El desenvolupament de l’Estatut requereix més de 100 lleis, per
tal d’adaptar el marc legislatiu català al nou EAC. Aquesta
feina caldrà fer-la paral•lelament a l’activitat parlamentària
ordinària (vegi’s per exemple, la disposició transitòria
primera).
5.- Llarga llista de drets, que també caldrà
desenvolupar legislativament. Presenten la particularitat de la
seva càrrega ideològica, ja que aquests aspectes no són
òbviament neutres, com es pot veure, per exemple, en àmbits com
ara l’educació o l’ajut social de la renda mínima d’inserció.
6.- Text redactat de manera força genèrica i
ambigua. Caldrà negociar amb l’Estat central el desenvolupament
i la concreció d’allò que diu. Es preveuen comissions mixtes per
tal de desplegar el que diu el text estatutari, com ara la
Comissió Bilateral Estat-Generalitat(http://www10.gencat.net/drep/AppJava/cat/ambits/autogovern/bilateral_N/bilateral.jsp)
que haurà d’anar acordant els nous traspassos, i la Comissió
Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, amb la
funció de fer un seguiment de les inversions de l’Estat a
Catalunya.