1.4. Els reials decrets de traspassos.
El fet cabdal per a l’assumpció i la transferència de les
titularitats competencials de l’Estat a la Generalitat és la inclusió de la competència en l’Estatut
d’autonomia de Catalunya, i tot i que el que és jurídicament rellevant no és requisit suficient per al seu
exercici real per part de la Generalitat de Catalunya. Amb
l’aprovació de l’Estatut (o de la seva reforma) ja tenim les
competències, però, n'hi ha prou? Evidentment que no, cal
portar-les a la pràctica, exercitar-les. Però, com es pot fer
aquest pas quan la GC no disposa dels mitjans necessaris i, en
canvi, l'Estat que ha estat exercint aquestes competències fins ara,
però que des del moment d’assumpció de la competència n’ha
perdut la titularitat, posseeix tots els mitjans per a dur-les a
terme? Cal, doncs, traspassar els mitjans a qui exercirà les
competències a partir d'aquest moment. De fet, fins que no es
produeix aquest traspàs l’Estat està legitimat per continuar
exercint la competència (STC 209/1990, de 20 de desembre, FJ 4).
Per solucionar aquest tràmit es va arbitrar el mecanisme previst
a la disposició transitòria sisena de l'EAC de 1979. Aquest
mecanisme que, malgrat la creació pel nou Estatut de nous òrgans
de col•laboració entre l’Estat i la Generalitat (i que alguna
influència en aquest procés han de tenir), ha estat mantingut en
vigor per la disposició transitòria segona del nou Estatut, tutelat a la pràctica per la Comissió Bilateral Estat-Generalitat
de nova creació. Funciona de la següent manera:
a) Cal constituït una Comissió Mixta
Estat-Generalitat, composta de forma paritària per membres o
representants d’ambdues administracions (central i
autonòmica).
b) Aquesta Comissió haurà d’inventariar
els béns i drets de l'Estat inherents als serveis que
s’hagin de traspassar, concretarà els serveis i
institucions que hagin d’ésser traspassats i fixarà el
temps en el qual s’haurà de produir el traspàs.
c) Els acords de la Comissió prenen la
forma de proposta vinculant al Govern i aquest els aprova
mitjançant reial decret )STC 76/1983, de 5 d’agost).
Així, els reials decrets de traspassos són el
mecanisme jurídic a través del qual es plasma els traspàs de
mitjans per part de l'Estat a la GC a fi i efecte que les
competències es puguin fer efectives. Ara bé, no s’han de
confondre els reials decrets de traspassos amb els EEAA, ja que
tant la seva naturalesa com el seu contingut són molt diferents.
Així, els reials decrets de traspassos són, formalment,
reglaments del Govern estatal i contenen els mitjans personals i
materials que l'Estat transfereix a les CCAA (la GC en aquest
cas) amb la finalitat que aquestes puguin dur a la pràctica
llurs competències. És a dir, inclouen una relació dels
funcionaris, edificis, diners, etc. que passen a les CCAA com a
mitjà indispensable perquè aquestes puguin exercitar llurs
competències. La diferència amb els EEAA (l'EAC al nostre cas)
és clara i evident, un EA és una llei orgànica amb un
procediment especial d’elaboració i reforma que té el caràcter
de norma institucional bàsica de la seva CA i que conté les
competències que la CA assumeix (d’acord amb la CE). Així, doncs,
la idea fonamental a retenir és que els reials decrets de
traspassos no atribueixen mai competències a les CCAA, sinó que
els transfereixen els mitjans necessaris per a dur a terme les
competències que han assumit en llurs EEAA
En relació al caràcter i contingut dels reials decrets de
traspassos es poden consultar, entre d’altres, les
SSTC 25/1983,
de 7 d’abril, FJ 3, 76/1983, de 5 d’agost, FJ 28, 123/1984 FJ...
48/1985, de 28 de març, FJ 5, la 156/1990, de 18 d’octubre, FJ
2, i l’abans esmentada 209/1990, de 20 de desembre, FJ4).