TEMARI

TEMA VII: LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

1. Síntesi del tema

1.4. Els reials decrets de traspassos.

El fet cabdal per a l’assumpció i la transferència de les titularitats competencials de l’Estat a la Generalitat és la inclusió de la competència en l’Estatut d’autonomia de Catalunya, i tot i que el que és jurídicament rellevant no és requisit suficient per al seu exercici real per part de la Generalitat de Catalunya. Amb l’aprovació de l’Estatut (o de la seva reforma) ja tenim les competències, però, n'hi ha prou? Evidentment que no, cal portar-les a la pràctica, exercitar-les. Però, com es pot fer aquest pas quan la GC no disposa dels mitjans necessaris i, en canvi, l'Estat que ha estat exercint aquestes competències fins ara, però que des del moment d’assumpció de la competència n’ha perdut la titularitat, posseeix tots els mitjans per a dur-les a terme? Cal, doncs, traspassar els mitjans a qui exercirà les competències a partir d'aquest moment. De fet, fins que no es produeix aquest traspàs l’Estat està legitimat per continuar exercint la competència (STC 209/1990, de 20 de desembre, FJ 4). Per solucionar aquest tràmit es va arbitrar el mecanisme previst a la disposició transitòria sisena de l'EAC de 1979. Aquest mecanisme que, malgrat la creació pel nou Estatut de nous òrgans de col•laboració entre l’Estat i la Generalitat (i que alguna influència en aquest procés han de tenir), ha estat mantingut en vigor per la disposició transitòria segona del nou Estatut,  tutelat a la pràctica per la Comissió Bilateral Estat-Generalitat de nova creació. Funciona de la següent manera:

a) Cal constituït una Comissió Mixta Estat-Generalitat, composta de forma paritària per membres o representants d’ambdues administracions (central i autonòmica).

b) Aquesta Comissió haurà d’inventariar els béns i drets de l'Estat inherents als serveis que s’hagin de traspassar, concretarà els serveis i institucions que hagin d’ésser traspassats i fixarà el temps en el qual s’haurà de produir el traspàs.

c) Els acords de la Comissió prenen la forma de proposta vinculant al Govern i aquest els aprova mitjançant reial decret )STC 76/1983, de 5 d’agost).

Així, els reials decrets de traspassos són el mecanisme jurídic a través del qual es plasma els traspàs de mitjans per part de l'Estat a la GC a fi i efecte que les competències es puguin fer efectives. Ara bé, no s’han de confondre els reials decrets de traspassos amb els EEAA, ja que tant la seva naturalesa com el seu contingut són molt diferents. Així, els reials decrets de traspassos són, formalment, reglaments del Govern estatal i contenen els mitjans personals i materials que l'Estat transfereix a les CCAA (la GC en aquest cas) amb la finalitat que aquestes puguin dur a la pràctica llurs competències. És a dir, inclouen una relació dels funcionaris, edificis, diners, etc. que passen a les CCAA com a mitjà indispensable perquè aquestes puguin exercitar llurs competències. La diferència amb els EEAA (l'EAC al nostre cas) és clara i evident, un EA és una llei orgànica amb un procediment especial d’elaboració i reforma que té el caràcter de norma institucional bàsica de la seva CA i que conté les competències que la CA assumeix (d’acord amb la CE). Així, doncs, la idea fonamental a retenir és que els reials decrets de traspassos no atribueixen mai competències a les CCAA, sinó que els transfereixen els mitjans necessaris per a dur a terme les competències que han assumit en llurs EEAA
En relació al caràcter i contingut dels reials decrets de traspassos es poden consultar, entre d’altres, les SSTC 25/1983, de 7 d’abril, FJ 3, 76/1983, de 5 d’agost, FJ 28, 123/1984 FJ... 48/1985, de 28 de març, FJ 5, la 156/1990, de 18 d’octubre, FJ 2, i l’abans esmentada 209/1990, de 20 de desembre, FJ4).