TEMARI

TEMA VII: LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

1. Síntesi del tema

1.6 La conflictivitat competencial.

b) El tractament dels conflictes.

Malgrat el que acabem de dir en l’apartat anterior és absolutament normal que entre les diverses instàncies territorials de poder es produeixin conflictes i que, fins i tot, hi hagi vegades que aquests conflictes no es puguin resoldre de manera consensuada i calgui recórrer a un tercer perquè ho faci. No es tracta de cap anomalia, sinó d’una situació prou freqüent en els estats descentralitzats o compostos.
Els conflictes que podem torbar poden tenir naturalesa i origen divers. Bàsicament els conflictes tindran com a element central l’exercici il•legítim d’una competència per part de qui en el procés corresponent apareixerà com a demandat. És a dir, la conflictivitat competencial farà referència a una discrepància sobre quina és la instància territorial legitimada per a intervenir en un àmbit material determinat. L’òrgan previst per a resoldre aquest tipus de controvèrsies és el Tribunal Constitucional. Ara bé no és descartable que es plantegin conflictes amb el mateix rerefons davant de la jurisdicció ordinària. Anem a veure els supòsits en què es poden centrar les controvèrsies i quin és el procediment a seguir en cada cas. El supòsits poden ser bàsicament tres:

a) Que una comunitat autònoma cregui que una llei de l’Estat envaeix les seves competències o la situació inversa (que sigui l’Estat qui cregui que una llei autonòmica envaeix les seves competències). Bé, cal afegir que tant l’Estat com les CCAA poden impugnar una llei per considerar-la inconstitucional encara que no afectin les seves competències.

b) Que una comunitat autònoma o l’Estat creguin que un acte o disposició administrativa de l’altra instància territorial afecta les seves competències assignades directament per la Constitució, els estatuts, les lleis orgàniques o ordinàries dictades per l’Estat per delimitar-ne els àmbits competencials.

c) Que un acte o disposició administrativa d’una comunitat autònoma o de l’Estat vulneri la legalitat.

En el primer cas és clar que l’únic òrgan competent és el Tribunal Constitucional via recurs d’inconstitucionalitat, que pot ser interposat pel president del Govern, per 50 diputats, per 50 senadors, pels executius i els legislatius autonòmics i pel Defensor del Poble.
En el segon cas, tot i que l’únic òrgan competent per resoldre un conflicte de competències com a tal és el Tribunal Constitucional, és possible també el seu plantejament davant de la jurisdicció ordinària. En aquest cas el plantejament no és tant un conflicte de competències com que l'acte o disposició administrativa de que es tracti vulneri la llei o la Constitució. Els tribunals ordinaris són perfectament competents per resoldre sobre la legalitat o constitucionalitat de les normes de rang reglamentari (vid. art. 6 de la Llei orgànica 6/1985, d’1 de juliol, del poder judicial). De fet, el propi article 61.2 de la Llei orgànica del Tribunal Constitucional reconeix la possibilitat de recórrer als tribunals ordinaris quan estableix que quan es plantegi un conflicte de competències “con motivo de una disposición, resolución o acto cuya impugnación estuviere pendiente ante cualquier Tribunal, éste suspenderá el curso del proceso hasta la decisión del conlficto cosntitucional”

En el tercer cas és evident que el recurs corresponent s’ha de presentar davant la jurisdicció ordinària.

Com el recurs d’inconstitucionalitat i els recursos davant la jurisdicció ja han estat explicat en altres assignatures dels estudis de Dret, ens centrarem aquí en el procediment a seguir per interposar un conflicte de competència.