TEMARI
TEMA VII: LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
1. Síntesi del tema
1.6 La conflictivitat competencial.
c) Els conflictes de competència.
a) Concepte.
Es dóna un conflicte de competència entre l'Estat i una CA o entre aquestes entre si, quan hi ha una actuació, normativa o no, o l'omissió d'una actuació, per part d'algun dels ens citats que manca de legitimació competencial segons algun dels altres. Analitzant detingudament aquesta definició, podem reduir els supòsits que poden donar lloc als conflictes de competències a dos nuclis o grups:1) Conflictes de competència positius. Tenen lloc quan dos ens territorials s’atribueixen la titularitat o un determinat exercici d’una competència. És a dir, tots dos volen actuar en un àmbit en què, teòricament, només pot actuar un.
2) Conflictes de competència negatius. Apareixen quan dos ens territorials declinen la titularitat o l’exercici d'una determinada competència. És a dir, ningú no actua en un determinat àmbit on algú hauria d’actuar.
b) Legitimació.
Els òrgans legitimats per iniciar el procediment varien segons es tracti de conflictes positius o de negatius:1) Conflictes positius. Poden posar en marxa el procediment els òrgans executius (governs) dels diferents ens territorials (Estat o CCAA).
2) Conflictes negatius. Només poden interposar-los el Govern estatal i els particulars afectats per la inhibició dels ens corresponents.
c) Finalitat i objecte.
La finalitat dels conflictes de competències és la declaració de la titularitat competencial de l'Estat o d’una CCAA a partir del repartiment constitucional de competències. L’objecte es concreta de manera diferent segons el tipus de conflictes de què es tracti:1.- En el cas dels conflictes de competència positius sempre trobarem com a objecte disposicions o resolucions de l'Estat o de les CCAA, dictades sense competència segons l'ens impugnant. Cal entendre que s’han d’excloure les normes amb rang de llei com a objecte directe dels conflictes de competències ja que el camí a seguir per impugnar la constitucionalitat de les lleis és el recurs de constitucionalitat. Ara bé, pot esdevenir que la competència en qüestió hagi estat atorgada per una llei, i que, llavors, calgui plantejar-se la constitucionalitat d’aquesta per saber quin és l’òrgan titular de la competència. Només indirectament pot concretar-se un conflicte de competència en una norma amb rang de llei, i tramitar-se en aquest cas com un recurs d’inconstitucionalitat a fi i efecte que les Corts siguin escoltades a la tramitació, cosa que no esdevé en el cas del conflicte de competència a causa del fet d’estar pensat per a les normes situades per sota de la llei.
2.- En el cas dels conflictes de competència negatius l’objecte és l’absència de cap tipus d’actuació de l'ens considerat competent per impugnar allò que determina el conflicte.
d) Procediment.
Cal diferenciar un altre cop entre conflictes positius i negatius:1.- Conflictes positius. Es poden donar dos supòsits:
1.a) Que el procediment s’iniciï a instància del Govern de l'Estat. Si el Govern estatal considera que una disposició o resolució d’una CA no respecta l’ordre de competències establert per la CE, els EEAA i la resta de lleis que pugin tenir funcions de delimitació competencial, pot formalitzar directament davant del TC el conflicte de competència corresponent en el termini de dos mesos des de la publicació de la resolució o disposició en qüestió. També pot requerir prèviament la CA en qüestió perquè derogui o anul•li la disposició o resolució.
1.b) Que el procediment s’iniciï a instància d’una CA. En aquest cas l'Executiu autonòmic corresponent haurà de requerir prèviament el Govern de l'Estat o de l’altra CA, segons els casos, en l'esmentat període de dos mesos perquè derogui o anul•li la disposició, resolució o acte en qüestió. I només en el cas que l'ens requerit no atengui el requeriment en el termini d’un mes podrà la CA interposar conflicte de competència davant del TC.
En qualsevol dels dos casos, un cop interposat el conflicte davant del TC, aquest comunica la seva interposició a l’òrgan que ha emès la disposició, resolució o acte perquè presenti les seves al•legacions, i, posteriorment, estudia el cas i dicta sentència.
2.- Conflictes negatius. Cal diferenciar dos supòsits:2.a) Interposat per un particular. Cal que la persona física o jurídica en qüestió presenti una pretensió davant l'Administració corresponent (de l'Estat o d’una CA) i que aquesta no la resolgui al•legant incompetència. Posteriorment haurà de presentar el corresponent recurs administratiu contra la decisió de l'Administració declarant-se incompetent. Aquest haurà de ser desestimat i en la resolució en què es comuniqui la desestimació s’haurà d’assenyalar quina és l'Administració competent en la matèria. El particular haurà de reproduir la pretensió davant de l’òrgan executiu col•legiat de l'Administració declarada competent per la resolució de l'esmentat recurs. Si aquesta es declara incompetent, el particular podrà interposar conflicte de competència davant del TC. El procediment serà el mateix que s'ha exposat per als conflictes positius
2.b) Interposat pel Govern de l'Estat. És preceptiu que prèviament a la interposició del conflicte es faci un requeriment a la CA considerada competent perquè actuï en l'àmbit de la seva competència. Si l'Executiu requerit no atén el requeriment, llavors es pot interposar conflicte de competència davant del TC, que serà tramitat de la mateixa manera que els conflictes positius.
e) Efectes de la interposició del conflicte.
Tornarem a diferenciar:1.- Conflictes positius. Es poden donar dos supòsits:
1.a) Que el conflicte l'interposi el Govern estatal. Aquest pot aconseguir (com veurem amb més detall més endavant) la suspensió de la vigència de la disposició o resolució autonòmica acollint-se a l'art. 161.2 CE. Aquesta suspensió ha d'ésser ratificada o anul•lada pel TC en un termini no superior als cinc mesos.
1.b) Que el conflicte l'interposi un executiu autonòmic. En aquest cas l'executiu corresponent només pot sol•licitar del TC la suspensió de la disposició, resolució o acte de l'Estat al•legant perjudicis per a la CA de difícil o impossible reparació. El TC pot acordar o denegar lliurement la suspensió sol•licitada .2.- Conflictes negatius. En aquests casos no existeix cap disposició o acte que pugui ser suspès. Llavors podem dir que la simple interposició del conflicte no té cap tipus de efectes jurídics.
f) Efectes de la sentència del TC.
1.- Conflictes positius. La sentència declararà la titularitat de la competència controvertida, i, si s'escau, l’anul•lació de la disposició, resolució o acte que va originar el conflicte en la mesura que estiguin viciats per incompetència
2.- Conflictes negatius. La sentència declara la titularitat de la competència en qüestió, establint, segons s’escaigui, un termini perquè la CA declarada competent exerciti l'atribució requerida o la declaració d'improcedència del requeriment. En el cas dels conflictes instats per particulars, un cop s'hagi publicat la STC declarant l'Administració competent per conèixer de la pretensió origen del conflicte, els particulars veuen reoberts els terminis per a reproduir-la davant de l'Administració declarada competent… Fins ara només ha hagut una STC al respecte (la 156/1990, de 18 d’octubre) que, a més, va declarar que l’assumpte en qüestió no era competència de la jurisdicció constitucional i, coherentment,no va entrar en el fons del problema.
En qualsevol cas, la sentència vincula tots els poders públics des del dia de la seva publicació. Ara bé, només serveix per solucionar el cas en concret, ja que cal recordar que el TC no està vinculat per la seva pròpia jurisprudència. Però, tot i que això és cert, cal tenir en compte que moltes vegades el TC es cita a si mateix, és a dir, en moltes sentències l'Alt Tribunal fa referència a d’altres d’anteriors per a fonamentar el cas tractat, i resulta, a la pràctica, que es freqüent que les STC puguin tenir valor més enllà del cas concret.
