TEMARI

TEMA VII: LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

1. Síntesi del tema

1.6 La conflictivitat competencial.

d) El mecanisme previst en l’article 161.2 de la Constitució.

En el context de la conflictivitat competencial entre l’Estat i les comunitats autònomes és imprescindible parlar del contingut d’aquest precepte, ja que estableix un mecanisme extraordinari en favor de l’Estat. Aquest precepte estableix “El Govern (de l’Estat) podrà impugnar davant del Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes. La impugnació produirà la suspensió de la disposició o resolucions recorreguda, però el Tribunal en el seu cas, l’haurà de ratificar o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos”. Davant d’aquesta dicció de l’article, cal fer les següents apreciacions:

a) L’objecte d’aquesta impugnació són “les disposicions i resolucions adoptades pels òrgans de les comunitats autònomes”. Si tenim en compte que en el primer apartat del mateix article es parla de “lleis i normes amb rang de llei” com a objecte del recurs d’inconstitucionalitat, cal pensar que “disposicions i resolucions” han de ser normes necessàriament de rang infralegal.

b) Cal pensar que només en aquests supòsits el Govern central podrà demanar la suspensió de la disposició o resolució de que es tracti i que, en tot cas, un cop transcorregut com a molt cinc mesos el Tribunal Constitucional valorarà de manera efectiva la necessitat de mantenir la suspensió de la vigència de la disposició o resolució impugnada.

Doncs bé, tot i que la interpretació que acabem de fer sembla adequada als paràmetres habituals en el món del dret (fins i tot del Dret constitucional), la interpretació predominant ha estat acceptar que “disposicions” inclou també les lleis i les normes amb rang de llei, i, en conseqüència, sempre que el Govern de l’Estat ha presentat un recurs d’inconstitucionalitat contra una llei autonòmica o un conflicte de competències basats en una norma autonòmica, aquestes normes (lleis o no) han estat immediatament suspeses, i la revisió obligada per part del Tribunal als cincs mesos, ha estat normalment un acte rutinari en que el Tribunal n’ha mantingut sistemàticament la suspensió, sense entrar en els consideracions necessàries de si la no suspensió podia o no generar danys d’impossible reparació que és el principi generalment aplicable en el mon del Dret Administratiu i que, fonalmentalment, sembla més just. Concretament el Tribunal ha dit al respecte:
“...el art. 161.2 de la Constitución no limita la impugnación prevista en el mismo, a que la infracción de los preceptos constitucionales en que ha de apoyarse la impugnación quede limitada a los supuestos en que esté en juego la competencia; sino que, como dice el precepto expresamente y sin restricción alguna, «el Gobierno podrá impugnar ante el Tribunal Constitucional las disposiciones y resoluciones adoptadas por los órganos de las Comunidades Autónomas». De ahí que en desarrollo de este precepto, el art. 77 de la LOTC disponga que la impugnación regulada en el Título V, «sea cual fuere el motivo en que se base, se formulará y sustanciará por el procedimiento previsto en los arts. 62 a 67 de esta Ley» . No entraña, pues, una interpretación extensiva del art. 161.2 de la C.E., encuadrar la impugnación dentro de ese precepto; supone utilizar un cauce adecuado y seguir el procedimiento expresamente previsto en el Título V de la LOTC”. (STC44/1986, de 17 d’abril, FJ I)

Aquest ha estat un instrument que ha enfortit molt la posició de l’Estat davant les comunitats autònomes en el moment de discutir o consensuar diferències competencials, ja que significa l’amenaça de suspensió immediata sobre qualsevol norma autonòmica que l’Estat vulgui impugnar.