TEMARI
TEMA VII: LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
8. Test
Marqui amb una "X" la lletra corresponent a la resposta que consideri correcta en cadascuna de les preguntes. Marqui només una de les respostes possibles. Si en marca més d'una, es considerarà que no ha contestat la pregunta. En cas que canviï d'opinió, deixi manifestament clara la seva opció final o definitiva. En cas contrari, semblarà que n'ha marcat més d'una i així es considerarà.
1.El sistema constitucional actual de distribució de competències
a) Preveu que el Senat bloquegi aquells projectes de llei que afecten les competències de les Comunitats Autònomes.
b) No determina a nivell del text constitucional les competències que assumeixen totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes. c) No preveu mecanismes per resoldre els conflictes competencials.
d) No permet que la reforma dels estatuts d’autonomia inclogui reconeixement de drets de manera complementària als previstos constitucionalment sense una reforma constitucional prèvia.
2.La clàusula residual de doble efecte prevista a l’article 149.3 CE :
a) Fa referència a l’aplicació del Dret.
b) Pot servir per atribuir competències a l’Estat, ja que, quan una comunitat autònoma no ha regulat una matèria prevista en el seu estatut d’autonomia, perd la competència en favor de l’Estat.
c) Diu que les competències no reservades a l’Estat per la Constitució poden ser assumides per les comunitats autònomes si així ho preveuen els seus estatuts; en cas contrari, romanen sota la competència de l’Estat.
d) Fa referència a l’aplicació preferent del Dret estatal.
3. Segons el TC, quan l’Estat té competència per regular les bases d’una matèria:
a) Cap comunitat autònoma no pot tenir competència legislativa sobre la matèria en qüestió.
b) Ha de fixar en tot cas, sense excepció d’acord amb el que diu el TC, aquestes bases en una norma amb rang de llei.
c) Poden donar-se casos excepcionals, segons el TC, en què alguna part d’aquestes bases estiguin contingudes amb normes de rang reglamentari.
d) És l’Estat qui decideix, sense cap limitació, quin és el contingut d’aquestes bases. Un cop pressa aquesta decisió ja es inamovible per cap altre òrgan polític o jurisdiccional (inclòs el Tribunal Constitucional).
4.Una competència executiva de la Generalitat ,
a) Inclou la potestat legislativa de desenvolupament de les bases estatals.
b) Inclou la potestat d’elaborar les disposicions per desenvolupar les lleis,
c) No inclou ni tan sols la potestat reglamentària d’organització,
d) Sempre pot ser revocada per l’Estat en cas que les Corts ho considerin oportú.
5. Un Reial Decret de Traspassos,
a) És el que determina el règim financer de les CCAA.
b) Transfereix competències de l’Estat a la Generalitat, quan no es possible fer-ho a través de la reforma dels Estatuts d’autonomia,
c) Tècnicament és una norma de rang reglamentari.
d) És una norma aprovada pel Senat, ja que aquesta és la cambra de representació territorial,
6. Una Llei d’harmonització:
a) És un recurs ordinari i habitual establert per la Constitució a favor de l’Estat per garantir l’interès general davant els interessos particulars de les CCAA.
b) Requereix la majoria absoluta del Congrés i del Senat per a l’aprovació del text definitiu,
c) Pot afectar matèries de competència exclusiva de les CCAA,
d) Ha de ser necessàriament una Llei Orgànica.
7. El Tribunal Constitucional en el moment de decidir sobre titularitats competencials (sobre si són l’Estat o d’una CA),
a) Ha de basar-se únicament en la Constitució que és la norma suprema i l’única a la que està vinculat. b) Ha de tenir en compte, entre altres normes, l’estatut d’autonomia de la comunitat de la qual es tracti.
c) Ha reconegut que l’Estat té una potestat legislativa indefinida pel fet que el Dret de l’Estat és, en tot cas, supletori del de les CCAA,
d) Té en compte el Dret Comunitari ja que podria alterar la distribució constitucional de competències entre l’Estat i les CCAA.
8 Les Lleis Orgàniques previstes en l’article 150.2 de la Constitució:
a) Transfereixen la titularitat de la competència de l’Estat a la CA sense necessitat de reformar l’Estatut d’Autonomia,
b) No s’han utilitzat mai per transferir o delegar competències a la Generalitat de Catalunya,
c) Només preveuen la delegació de potestat legislativa en matèries que són competència de l’Estat, respectant, això sí, el marc, bases i principis establerts a la mateixa Llei.
d) Permet la transferència o delegació de facultats corresponents a matèries de titularitat estatal.
9. Un conflicte de competències entre l’Estat i una Comunitat Autònoma
a) Ha de ser resolt pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea.
b) Pot ser interposat per un particular, si és negatiu,
c) Només pot ser interposat per l’Estat,
d) Se centra sempre en la competència per elaborar i aprovar una determinada llei.
10. Una Llei marc de delegació (art. 150.1 CE):
a) És un recurs ordinari i habitual establert per la Constitució a favor de l’Estat per garantir l’interès general davant els interessos particulars de les comunitats autònomes.
b) Requereix la majoria absoluta del Congrés i del Senat per a l’aprovació del text definitiu,
c) Permet delegar a les comunitats autònomes potestat legislativa sobre matèries de competència estatal.,
d) Ha de ser necessàriament una Llei Orgànica.
11. Un conflicte de competències negatiu:
a) No pot ser interposat per un particular,
b) Pot ser interposat per una Comunitat Autònoma,
c) Pretén dirimir quina de les administracions que han refusat actuar en un cas concret, és competent per fer-ho.
d) No pot ser interposat per l’Estat.
12. Un conflicte de competències positiu,
a) Pot ser interposat per un particular,
b) Exigeix el plantejament d’un recurs previ en via contenciós-administrativa,
c) No pot ser mai tramitat com un recurs d’inconstitucionalitat (ni encara que l’acte de l’Administració actuant es basi en un precepte legal),
d) Quan el presenta una comunitat autònoma, requereix que aquesta comunitat hagi requerit prèviament el Govern de l’Estat o la Comunitat que, des del seu punt de vista, ha actuat sense habilitació competencial i que aquest requeriment hagi estat desatès.
13. La Disposició Addicional Primera de la Constitució:
a) Està pensada per ampliar les competències dels territoris que hagin tingut Règim Foral, en el marc, això sí, dels seus estatuts d’autonomia.
b) Va permetre accedir a l’autonomia a Catalunya sense necessitat de seguir el complex procés previst a l’art. 151.
c) Va ser la via d’accés a l’autonomia que va seguir el País Basc.
d) Està pensada per regular l’autonomia de les CCAA que han tingut Règim Foral absolutament al marge del contingut constitucional.
14 La Comissió Mixta de Traspassos en el nou estatut,
a) És substituïda per l’Agència Tributària de Catalunya,
b) És substituïda per la Comissió Bilateral Estat-Generalitat,
c) És substituïda Per la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat,
d) Continua vigent.15. És possible que el Govern de l’Estat impugni per la via del mecanisme de l’article 161.2 CE una reforma de l’estatut d’autonomia de Catalunya ja aprovada per les Corts?
a) Sí, perquè és una disposició de la Comunitat Autònoma de Catalunya,
b) No, perquè l’article 161.2 CE no preveu la seva utilització amb normes amb rang de llei i així ho ha confirmat el TC.
c) No, perquè l’Estatut d’Autonomia un cop aprovat per les Corts és una norma estatal.
d) Sí, tant el Govern de l’Estat com les CCAA poden utilitzar quan vulguin el mecanisme previst en aquest article.16. Quan la Generalitat de Catalunya, segons l’EAC, té competència compartida sobre una matèria, significa que:
a) Té tant poder legislatiu com reglamentari,
b) Només té potestat reglamentària per desenvolupar les bases estatals,
c) Només pot executar la normativa estatal.
d) Pot fer les bases de la matèria de que es tracti. Aquestes bases hauran de ser desenvolupades per l’Estat.17. La conflictivitat competencial entre l’Estat i la Generalitat,
a) No es pot dilucidar mai davant la jurisdicció del contenciós-administratiu,
b) Pot concretar-se en recursos d’inconstitucionalitat, tant del Govern de l’Estat contra les Lleis autonòmiques com del Parlament o Govern de la Generalitat contra lleis estatals.
c) Ha de concretar-se sempre i exclusivament en conflictes de competència formals davant del TC,
d) Ha de ser resolta sempre davant la jurisdicció ordinària (contenciós-administratiu).18. Les Lleis orgàniques previstes en l’article 150.2 CE permeten que l’Estat,
a) Estableixi els principis bàsics que les CCAA hauran de respectar quan elaborin lleis en matèries que són de la seva competència exclusiva. Caldrà, això sí, que ho autoritzi el Senat.
b) Trasfereixi o delegui a les CCAA facultats corresponents a matèries de titularitat estatal.
c) Transfereix titularitats competencials a les CCAA.
d) Permet únicament delegar potestat legislativa a les CCAA, que hauran de respectar els principis i les bases que elabori l’Estat.
19. La clàusula de supletorietat del dret estatal prevista a l’article 149.3CE significa que,
a) Quan una CA no elabori normes en un àmbit material que és de la seva competència exclusiva, perdrà la competència que passarà a mans de l’Estat.
b) Està prevista para evitar les llacunes jurídiques, està adreçada als operadors jurídics, però no afecta a la distribució competencial.
c) Implica que el dret estatal és sempre superior a l’autonòmic.
d) Obliga l’Estat a aprovar lleis fins i tot en àmbits sobre els que no té competència per tal que hi hagi llei aplicable si les CCAA no desenvolupen legislativament les seves competències.20. L’actual estatut d’autonomia de Catalunya qualifica la matèria “indústria” com a
a) Executiva,
b) Compartida,
c) Concurrent,
d) Exclusiva.
