TEMARI

TEMA VII: LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

7. Text reproduït

….
Fonament 6
1. El capítol I del títol IV de la Proposta de Reforma estableix una tipologia de les
competències: competències exclusives (art. 105), competències compartides (art. 106) i competències executives (art. 107). Així mateix, aquest capítol I es completa amb una sèrie de preceptes relatius a les competències de la Generalitat en relació amb la normativa de la Unió Europea (art. 108), en els termes que estableix el títol V, que serà analitzat més endavant; l’activitat de foment referida a l’exercici de les seves competències (art. 110) i,finalment, l’abast territorial i els efectes de les competències (art. 111).
La primera consideració que als efectes de l’objecte d’aquest dictamen correspon fer és la referida a la legitimitat constitucional de l’opció presa per la Proposta de Reforma d’establir,per si mateixa, una tipologia de competències quan, per la seva banda, la Constitució no ho va fer expressament. A la pregunta de si aquesta és una previsió que l’Estatut, com a norma institucional bàsica, pot contenir, la resposta no pot ser una altra que la d’afirmar que es tracta d’una opció que gaudeix de cobertura constitucional. En efecte, quan l’article 147.2.d CE estableix que correspon als estatuts d’autonomia, com a part integrant de l’ordenament
jurídic estatal, determinar les competències de les comunitats autònomes, res no obsta perquè, amb aquesta finalitat, el legislador estatuent pugui ordenar les competències que assumeix d’acord amb els criteris que cregui més oportuns, en el marc delimitat per la Constitució. L’ordre competencial o règim de distribució de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes s’organitza a través del binomi integrat per la Constitució i l’Estatut. En aquest marc predeterminat per la Constitució, i d’acord amb el principi dispositiu que presideix el sistema construït a partir del seu títol VIII, és l’Estatut d’autonomia la norma a qui correspon determinar les competències que s’assumeixen i, en aquest sentit, res no impedeix que en la determinació competencial s’inclogui també un criteri d’ordenació o de tipologia competencial. Aquesta és una conclusió que es deriva ja de la primera jurisprudència del Tribunal Constitucional, quan afirmà que:“Por lo que se refiere a la delimitación de competencias entre el Estado y las Comunidades Autónomas, de acuerdo con lo que determina el artículo 147.2.d) de la Constitución, son los Estatutos de Autonomía las normas llamadas a fijar las ‘competencias asumidas dentro del marco establecido en la Constitución’, articulándose así el sistema competencial mediante la Constitución y los Estatutos, en los que éstos ocupan una posición jerárquicamente subordinada a aquella.” (STC 76/1983, de 5 d’agost, FJ 4.a)
Per tant, en aquesta funció de determinació competencial que correspon dur a terme als estatuts d’autonomia, no resta exclosa la d’establir també una tipologia de les competències assumides per la norma institucional bàsica. És una opció que, com a tal, s’adiu a la Constitució.
….

(Dictamen 269 del Consell Consultiu de la Generalitat de Catalunya)