….
Fonament 6
1. El capítol I del títol IV de la Proposta de Reforma
estableix una tipologia de les
competències: competències exclusives (art. 105),
competències compartides (art. 106) i competències
executives (art. 107). Així mateix, aquest capítol I es
completa amb una sèrie de preceptes relatius a les
competències de la Generalitat en relació amb la normativa
de la Unió Europea (art. 108), en els termes que estableix
el títol V, que serà analitzat més endavant; l’activitat de
foment referida a l’exercici de les seves competències (art.
110) i,finalment, l’abast territorial i els efectes de les
competències (art. 111).
La primera consideració que als efectes de l’objecte
d’aquest dictamen correspon fer és la referida a la
legitimitat constitucional de l’opció presa per la Proposta
de Reforma d’establir,per si mateixa, una tipologia de
competències quan, per la seva banda, la Constitució no ho
va fer expressament. A la pregunta de si aquesta és una
previsió que l’Estatut, com a norma institucional bàsica,
pot contenir, la resposta no pot ser una altra que la
d’afirmar que es tracta d’una opció que gaudeix de cobertura
constitucional. En efecte, quan l’article 147.2.d CE
estableix que correspon als estatuts d’autonomia, com a part
integrant de l’ordenament
jurídic estatal, determinar les competències de les
comunitats autònomes, res no obsta perquè, amb aquesta
finalitat, el legislador estatuent pugui ordenar les
competències que assumeix d’acord amb els criteris que
cregui més oportuns, en el marc delimitat per la Constitució.
L’ordre competencial o règim de distribució de competències
entre l’Estat i les comunitats autònomes s’organitza a
través del binomi integrat per la Constitució i l’Estatut.
En aquest marc predeterminat per la Constitució, i d’acord
amb el principi dispositiu que presideix el sistema
construït a partir del seu títol VIII, és l’Estatut
d’autonomia la norma a qui correspon determinar les
competències que s’assumeixen i, en aquest sentit, res no
impedeix que en la determinació competencial s’inclogui
també un criteri d’ordenació o de tipologia competencial.
Aquesta és una conclusió que es deriva ja de la primera
jurisprudència del Tribunal Constitucional, quan afirmà
que:“Por lo que se refiere a la delimitación de competencias
entre el Estado y las Comunidades Autónomas, de acuerdo con
lo que determina el artículo 147.2.d) de la Constitución,
son los Estatutos de Autonomía las normas llamadas a fijar
las ‘competencias asumidas dentro del marco establecido en
la Constitución’, articulándose así el sistema competencial
mediante la Constitución y los Estatutos, en los que éstos
ocupan una posición jerárquicamente subordinada a aquella.”
(STC 76/1983, de 5 d’agost, FJ 4.a)
Per tant, en aquesta funció de determinació competencial que
correspon dur a terme als estatuts d’autonomia, no resta
exclosa la d’establir també una tipologia de les
competències assumides per la norma institucional bàsica. És
una opció que, com a tal, s’adiu a la Constitució.
….
(Dictamen 269 del Consell Consultiu de la
Generalitat de Catalunya)