TEMARI
TEMA V: ALTRES INSTITUCIONS: EL CONSELL DE GARANTIES ESTATUTÀRIES, EL SÍNDIC DE GREUGES, LA SINDICATURA DE COMPTES, EL CONSELL DE L'AUDIOVISUAL
1. Síntesi del tema
1.1. Introducció.
Fent un paral•lelisme amb els conceptes “òrgans constitucionals” i “òrgans de rellevància constitucional”, s’entén habitualment per la doctrina que els “òrgans de rellevància estatutària” són aquells òrgans o institucions regulades en l’Estatut d’autonomia que no compleixen els requisits per ser considerats “òrgans estatutaris”. Hem de partir, per tant, del concepte “òrgans estatutaris” com a òrgans que són essencials per a la forma de govern, ja que són els principals participants en el procés polític de formació i expressió de la voluntat general i exerceixen la direcció política de la comunitat i, per exclusió, identificar quins són els “òrgans de rellevància estatutària”. Si mirem l’Estatut del 2006, hi trobem regulades moltes institucions (més que a l’Estatut del 1979), però només el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern poden ser identificats com a “òrgans estatutaris” segons la definició que acabem de veure. Totes les altres, doncs, les haurem de qualificar com a “òrgans de rellevància estatutària”.Ara bé, això no vol dir que haguem d’estudiar en aquest tema totes les institucions regulades a l’Estatut, excepte les tres esmentades. Aquí ens limitarem a exposar les quatre institucions de rellevància estatutària que l’Estatut, per la importància de les seves funcions (entre altres, diverses tasques d’assessorament, de supervisió i de control de determinades institucions i administracions públiques catalanes) i pel fet de ser designades totalment o majoritàriament pel Parlament per majories qualificades, ha volgut destacar d’una manera clara i rotunda. Aquestes institucions són el Consell de Garanties Estatutàries (CGE), el Síndic de Greuges (SG), la Sindicatura de Comptes (SC) i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC).
Com es dedueix del mateix Estatut aquestes quatre institucions completen l’estructura institucional bàsica de la Generalitat. El seu article 2.2 diu que “La Generalitat és integrada pel Parlament, la Presidència de la Generalitat, el Govern i les altres institucions que estableix el capítol V del títol II”, i aquest capítol, que es titula precisament “Altres institucions de la Generalitat”, conté quatre àmplies seccions (sobretot les tres primeres), dedicades, respectivament, al CGE, el SG, la SC i el CAC. A les altres institucions previstes a l’Estatut i que formen part de la Generalitat, com la Comissió Jurídica Assessora, el Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya, l’Agència Catalana de Protecció de Dades o el Consell de Governs Locals, no se’ls ha volgut donar aquesta transcendència i no es regulen de manera tan àmplia, pel fet que en la seva designació no hi intervé el Parlament, o no hi intervé de manera majoritària i perquè les seves funcions, encara que també són d’assessorament o control de les administracions públiques catalanes, no s’han considerat del mateix nivell que les de les quatre que explicarem en aquest tema.
L’existència de totes aquestes institucions integrants de la Generalitat, a part del Parlament, el president i el Govern (exigits per l’article 152.1 CE), és conseqüència únicament de la decisió de l’estatuent, perquè no ve imposada per cap article de la Constitució. En algunes comunitats autònomes no les trobem presents i per tant funcions com les que exerceix el Consell de Garanties Estatutàries no es duen a terme en altres territoris autonòmics, o són exercides per altres institucions estatals similars com el Tribunal de Cuentas, que pot controlar les administracions de les comunitats autònomes tant si aquestes tenen un ombudsman i un òrgan de control econòmic extern propi com si no. Ara bé, quan l’estatuent decideix regular aquestes institucions no ho pot fer de manera completament lliure perquè no pot interferir en les funcions assignades per la Constitució als òrgans estatals equivalents.
Examinem doncs, la composició, l’organització i les funcions de cada una d’aquestes institucions, i indiquem la seva principal normativa reguladora, amb una breu caracterització general de la institució.
