TEMARI
TEMA III: EL PARLAMENT DE CATALUNYA
1. Síntesi del tema
1. El sistema institucional de la Generalitat
L’art. 152.1 de la Constitució estableix que les comunitats autònomes que van aprovar el seu Estatut pel procediment de l’art. 151 CE, com és el cas de Catalunya, hauran de tenir una determinada organització institucional basada en una assemblea legislativa (elegida per sufragi universal, d’acord amb un sistema de representació proporcional), un consell de govern (amb funcions executives i administratives) i un president (elegit per l’Assemblea entre els seus membres, i que dirigirà el govern i serà el suprem representant de la Comunitat); aquest mateix art. 152.1 CE afegeix que el president i els membres del govern seran responsables políticament davant l’Assemblea. D’aquesta manera, la Constitució predetermina l’esquema institucional bàsic i la forma de govern de la Comunitat Autònoma de Catalunya (la forma parlamentària), però deixa un ampli marge a la seva capacitat d’autoorganització (art. 148.1.1 CE).L'EAC defineix la Generalitat con “el sistema institucional en què s’organitza políticament l’autogovern de Catalunya” . També ja s’ha comentat l’origen i l’evolució històrica de la Generalitat des de l’època medieval fins els nostres dies. En aquesta evolució, però, cal tenir en compte que el nom, tot i ésser el mateix, descriu una realitat institucional molt diferent, i una contextualització jurídico-pública i un fonament constitucional també divers a cada moment històric. La denominació conjunta de les institucions públiques no és quelcom habitual al dret comparat, ni va aparèixer tampoc en les reivindicacions catalanes que reclamaven el retorn d’unes institucions pròpies des de finals del s. XVIII i al llarg del s. XIX. Té el seu origen en la recuperació de la paraula Generalitat durant la Segona República, amb la voluntat d’aplegar l’articulació de les institucions de l’autonomia, després d’un procés de negociació quan Francesc Macià va proclamar la República catalana el 12 d’abril de 1931 i finalment va acceptar que l’autonomia de Catalunya es restauraria mitjançant la Generalitat. El 28 d’abril de 1931 es publicà el Decret de la Presidència de la Generalitat que establia uns òrgans provisionals sota el nom de Generalitat. També el Reial Decret-llei de 29 de setembre de 1977, restablia provisionalment Generalitat i derogava el Decret de 1938 pel qual el general Franco havia abolit la Generalitat. Els Estatuts de 1932, 1979 i 2006 han establert la Generalitat com a ens complex que aplega les institucions de l’autogovern de Catalunya, però no han estat sempre exactament les mateixes institucions en tots aquests textos.
Avui, la Generalitat és el complex institucional que compren el Parlament, la Presidència de la Generalitat i el Govern, a més d’altres òrgans de rellevància estatutària com el Consell de Garanties Estatutàries- antic Consell Consultiu -, el Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes i el Consell de l’Audiovisual de Catalunya. A més, l’EAC de 2006 inclou també dins el sistema institucional de la Generalitat, els ens locals (municipis, vegueries, comarques) respectant la seva autonomia local. A aquest efecte caldrà crear el Consell de Governs Locals i establir una organització institucional local en la que destaquen els Consells de Vegueries (amb el propòsit de substituir les actuals diputacions provincials) i una organització institucional pròpia de l’Aran.
Conjunt d’institucions que integren la Generalitat d’acord amb l’EAC del 2006:
L’entramat institucional bàsic va ser desenvolupat inicialment (i durant molts anys) per una mena de llei interposada (Llei 3/1982, de 23 de març, del Parlament, el President i el Consell Executiu), entre l’EAC i el Reglament parlamentari. Amb el nou EAC de 2006 aquesta opció s’ha canviat, i es preveu en seu estatutària una regulació més amplia i extensa. L’organització institucional en la mesura que és un dels continguts obligats de l’Estatut d’Autonomia (art. 147 CE) s’ha ubicat més en aquesta seu, elevant de rang la regulació d’algunes qüestions que estaven previstes en lleis sectorials. No obstant això, per a la reforma dels aspectes institucionals previstos a l’Estatut, es preveu un procediment que dóna al Parlament la capacitat de decidir, i a les Corts Generals només una ratificació posterior de la proposta (art. 223 EAC). Darrerament, el 2008, s’ha aprovat una nova llei sobre la presidència i el Govern que deroga la llei 3/82.
Finalment, també cal destacar que la Generalitat com a institució engloba un conjunt institucional en el marc d’un sistema parlamentari propi d’un ens subestatal, que desenvolupa l’autogovern de Catalunya segons el marc constitucional i estatutari, per a la qual cosa porta a terme les competències que té atribuïdes. Ara bé, la naturalesa d’aquest entramat institucional és de naturalesa estatal (art. 3.1 EAC) atès que com ja s’ha dit al mòdul 1, la Generalitat és una institució encabida dins el conjunt de les institucions de l’Estat espanyol; és el nom emprat per tal de referir-se a la comunitat autònoma de Catalunya, una de les diverses entitats que componen l’Estat espanyol en el seu conjunt. Al mateix temps, hem de tenir present que a Catalunya hi ha radicades o hi tenen competència altres institucions que no formen part de la Generalitat, com les que actuen en nom de la Unió Europea o de l’Estat central.
