2.3.2. La composició del Parlament.
L’art. 152.1 CE exigeix que
l’organització institucional autonòmica (en els Estatuts
aprovats d’acord amb l’art.151 CE) es basi, entre
d’altres institucions, “en una assemblea legislativa” (terme
criticable pel seu reduccionisme, si es té en compte les
funcions que hem vist que se li encomanen a l’òrgan
parlamentari), “elegida per sufragi universal d’acord
amb un sistema de representació proporcional que
asseguri també la representació de les diverses zones
del territori”. D’aquest mandat constitucional en podem
deduir que l’estructura del Parlament ha de ser
unicameral, és a dir, format per una única cambra.
Segons alguns autors, això no hagués hagut de ser així
si la Constitució hagués utilitzat el terme “Parlament”
en comptes d’assemblea, perquè en dret comparat es
designa com a parlaments tant els que són formats per
una cambra com els que s’estructuren en dues. No obstant
això, en el procés d’elaboració de l’Estatut de 1979,
una de les propostes debatudes (la d’UCD-CC)
estructurava el Parlament de Catalunya en dues cambres,
de manera que la segona cambra representés les comarques
(en contraposició al pes poblacional i electoral de
l’àrea de Barcelona). Malgrat que la proposta fou
rebutjada per àmplia majoria, en el text de l’Estatut
del 1979 el caràcter unicameral només hi és implícit, de
manera semblant al que succeeix en l’Estatut del 2006 (art.56.1
EAC). En canvi, la LPPCE sí que va explicitar que “el
Parlament és constituït per una cambra única” (art. 3 de
la Llei 3/1982).
L’Estatut no determina de forma tancada el nombre de
diputats que integren el Parlament, sinó que estableix
que es compon d’un mínim de 100 i un màxim de 150
diputats (art. 56.1 EAC). Aquesta opció de fixar un
ventall relativament ampli és la mateixa que utilitza la
Constitució per establir el nombre de diputats del
Congrés (art. 68.1 CE), però és una tècnica poc habitual
en el dret comparat. Des de la seva constitució l’any
1980 fins a l’actualitat, el Parlament està integrat per
135 diputats (85 elegits a la circumscripció de
Barcelona, 17 a la de Girona, 15 a la de Lleida i 18 a
la de Tarragona). Aquest nombre ve establert per la DT4a
de l’EAC del 1979, disposició vigent en virtut del que
preveu la DT2a de l’EAC del 2006. La DT4a de l’EAC del
1979, com el seu nom reflecteix, havia de regular
aquesta qüestió temporalment, mentre no hi hagués una
llei electoral pròpia. Aquesta futura llei electoral
(que és una llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut
que requereix excepcionalment una majoria de dos terços
per ser aprovada) podrà canviar el nombre actual de
membres del Parlament (135), dins del marge estatutari
(100-150). Actualment el Parlament de Catalunya
Pel que fa a la durada del mandat
parlamentari, davant el silenci de la Constitució,
l’Estatut estableix que els diputats són “elegits per a
un termini de 4 anys” (art.56.1 EAC), comptats des de la
data de celebració de les eleccions (arts. 66 EAC i 7
LPPCE). En dret comparat aquest és un termini mitjà, ja
que la durada de les legislatures en els sistemes
parlamentaris oscil•la entre els tres i els cinc anys.
La durada del mandat parlamentari és una qüestió
important perquè els parlaments són les institucions que
representen el poble i un mandat massa llarg podria
desvirtuar aquest caràcter representatiu, però també
perquè la durada de la legislatura determina la durada
del govern i un mandat massa curt podria dificultat
l’execució del programa de govern. Precisament per la
importància que té, aquesta és una qüestió regulada per
l’Estatut, i per tant no disponible per al legislador
ordinari. Tanmateix, la durada de la legislatura pot ser
inferior al que preveu inicialment l’Estatut com a regla
general, en dos supòsits també previstos pel propi
Estatut: la dissolució automàtica i la dissolució
anticipada del Parlament. D’acord amb l’art. 67.3 EAC,
si en el procediment d’investidura del president o
presidenta de la Generalitat transcorren dos mesos (a
comptar des de la primera votació) i cap candidat o
candidata no obté la confiança del Parlament, aquest
serà dissolt i es convocaran noves eleccions (dissolució
automàtica). Així mateix, d’acord amb l’art. 75 EAC, la
legislatura també pot finalitzar abans que transcorrin
quatre anys, si el president o presidenta de la
Generalitat (amb la deliberació prèvia del Govern)
decideix dissoldre anticipadament el Parlament; aquesta
facultat no pot ser exercida quan estigui en tràmit una
moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any
com a mínim des de la darrera dissolució per aquest
procediment (art. 75 EAC).