TEMARI

TEMA III: EL PARLAMENT DE CATALUNYA

1. Síntesi del tema

2. El Parlament i el sistema parlamentari a Catalunya

2.3. El Parlament.

2.3.2. La composició del Parlament.

L’art. 152.1 CE exigeix que l’organització institucional autonòmica (en els Estatuts aprovats d’acord amb l’art.151 CE) es basi, entre d’altres institucions, “en una assemblea legislativa” (terme criticable pel seu reduccionisme, si es té en compte les funcions que hem vist que se li encomanen a l’òrgan parlamentari), “elegida per sufragi universal d’acord amb un sistema de representació proporcional que asseguri també la representació de les diverses zones del territori”. D’aquest mandat constitucional en podem deduir que l’estructura del Parlament ha de ser unicameral, és a dir, format per una única cambra.
Segons alguns autors, això no hagués hagut de ser així si la Constitució hagués utilitzat el terme “Parlament” en comptes d’assemblea, perquè en dret comparat es designa com a parlaments tant els que són formats per una cambra com els que s’estructuren en dues. No obstant això, en el procés d’elaboració de l’Estatut de 1979, una de les propostes debatudes (la d’UCD-CC) estructurava el Parlament de Catalunya en dues cambres, de manera que la segona cambra representés les comarques (en contraposició al pes poblacional i electoral de l’àrea de Barcelona). Malgrat que la proposta fou rebutjada per àmplia majoria, en el text de l’Estatut del 1979 el caràcter unicameral només hi és implícit, de manera semblant al que succeeix en l’Estatut del 2006 (art.56.1 EAC). En canvi, la LPPCE sí que va explicitar que “el Parlament és constituït per una cambra única” (art. 3 de la Llei 3/1982).
L’Estatut no determina de forma tancada el nombre de diputats que integren el Parlament, sinó que estableix que es compon d’un mínim de 100 i un màxim de 150 diputats (art. 56.1 EAC). Aquesta opció de fixar un ventall relativament ampli és la mateixa que utilitza la Constitució per establir el nombre de diputats del Congrés (art. 68.1 CE), però és una tècnica poc habitual en el dret comparat. Des de la seva constitució l’any 1980 fins a l’actualitat, el Parlament està integrat per 135 diputats (85 elegits a la circumscripció de Barcelona, 17 a la de Girona, 15 a la de Lleida i 18 a la de Tarragona). Aquest nombre ve establert per la DT4a de l’EAC del 1979, disposició vigent en virtut del que preveu la DT2a de l’EAC del 2006. La DT4a de l’EAC del 1979, com el seu nom reflecteix, havia de regular aquesta qüestió temporalment, mentre no hi hagués una llei electoral pròpia. Aquesta futura llei electoral (que és una llei de desenvolupament bàsic de l’Estatut que requereix excepcionalment una majoria de dos terços per ser aprovada) podrà canviar el nombre actual de membres del Parlament (135), dins del marge estatutari (100-150). Actualment el Parlament de Catalunya

Pel que fa a la durada del mandat parlamentari, davant el silenci de la Constitució, l’Estatut estableix que els diputats són “elegits per a un termini de 4 anys” (art.56.1 EAC), comptats des de la data de celebració de les eleccions (arts. 66 EAC i 7 LPPCE). En dret comparat aquest és un termini mitjà, ja que la durada de les legislatures en els sistemes parlamentaris oscil•la entre els tres i els cinc anys. La durada del mandat parlamentari és una qüestió important perquè els parlaments són les institucions que representen el poble i un mandat massa llarg podria desvirtuar aquest caràcter representatiu, però també perquè la durada de la legislatura determina la durada del govern i un mandat massa curt podria dificultat l’execució del programa de govern. Precisament per la importància que té, aquesta és una qüestió regulada per l’Estatut, i per tant no disponible per al legislador ordinari. Tanmateix, la durada de la legislatura pot ser inferior al que preveu inicialment l’Estatut com a regla general, en dos supòsits també previstos pel propi Estatut: la dissolució automàtica i la dissolució anticipada del Parlament. D’acord amb l’art. 67.3 EAC, si en el procediment d’investidura del president o presidenta de la Generalitat transcorren dos mesos (a comptar des de la primera votació) i cap candidat o candidata no obté la confiança del Parlament, aquest serà dissolt i es convocaran noves eleccions (dissolució automàtica). Així mateix, d’acord amb l’art. 75 EAC, la legislatura també pot finalitzar abans que transcorrin quatre anys, si el president o presidenta de la Generalitat (amb la deliberació prèvia del Govern) decideix dissoldre anticipadament el Parlament; aquesta facultat no pot ser exercida quan estigui en tràmit una moció de censura i tampoc si no ha transcorregut un any com a mínim des de la darrera dissolució per aquest procediment (art. 75 EAC).