2.3.3.1 Els requisits per a
ser membre del Parlament. Les causes
d’inelegibilitat i d’incompatibilitat.
Per adquirir la condició de
membre del Parlament de Catalunya cal haver estat
elegit en el corresponent procés electoral, i per
poder ser inclòs en una llista electoral s’exigeixen
dos requisits: gaudir de la condició política de
català -art. 56.3 EAC- (condició que ja hem
analitzat al Mòdul 1) i no incórrer en cap causa
d’inelegibilitat.
La inelegibilitat és un
impediment jurídic per a ser subjecte passiu de la
relació electoral, per a ser elegit. Les causes
d’inelegibilitats són circumstàncies que poden
evitar-se lliurement o voluntàriament abans del
procés electoral i que impedeixen l’exercici del
sufragi passiu –ser elegibles- a determinades
persones, normalment per raó de la funció pública
que exerceixen llevat que, amb caràcter previ,
renunciïn al càrrec declarat incompatible. Així, la
ratio de les causes d’inelegibilitat radica en el
desig d’evitar que alguns candidats puguin utilitzar
en profit propi (i amb la consegüent discriminació
per als altres) l’ascendent o capacitat d’influència
sobre l’electorat que es deriva de la possessió de
determinats càrrecs o situacions. Impedint que
determinades persones puguin concórrer com a
subjecte passiu a la relació electoral es pretén
evitar que pels càrrecs o posicions que ocupen
apareguin en situacions d’avantatge en les campanyes
electorals o puguin constrènyer determinats grups
electorals . En canvi, per a la Generalitat d’abans
de 1714 hi havia detallades unes inelegibilitats que
tendien més aviat a preservar la independència
respecte d’altres poders (rei, inquisició, església)
i la netedat del procés de designació. Així, segons
Víctor Ferro, eren inhàbils per regir els oficis de
diputat i oïdor de la Generalitat els oficials del
rei i els del Sant Ofici (cessava ipso facto el
membre de la Generalitat que ho esdevenia mentre es
trobava en exercici, i els oficials reials o de
l’Inquisició que volguessin concórrer a l’extracció
havien de renunciar llurs càrrecs sis mesos abans);
eren igualment inhàbils els deutors de la
Generalitat per qualsevol concepte, els arrendataris
dels drets del General i els qui haguessin obtingut
inhibicions de dubtes eclesiàstics contra la
jurisdicció del General; finalment no podien formar
part simultàniament de la Generalitat, pare i fill,
sogre i gendre, germans, cunyats, oncle i nebot ni
cosins germans .
En definitiva, amb la majoria de
regulacions tradicionalment establertes es busca un
mínim d’igualtat formal entre els candidats a l’hora
de les eleccions. Ara bé, en la societat actual de
principis del segle XXI aquest tipus
d’inelegibilitats centrades sobretot en el sector
públic –que són les que regeixen a Catalunya- han
perdut part de la seva eficàcia real perquè no
recullen alguns càrrecs o situacions de poder que en
aquests moments permeten detentar posicions realment
preeminents des de les que més es poden menyscabar
el sentit de la igualtat material. Així, per exemple,
sembla evident que avui en dia pot tenir més
avantatge electoral, ascendent o capacitat
d’influència el propietari d’un gran mitjà de
comunicació que no pas un militar professional o un
policia en actiu (que és un dels supòsits que
preveuen l’art. 6 de la LOREG i l’art. 11.1.g de la
LPPCE). D’altra banda, si del que es tracta és de
garantir la llibertat de l’elector i impossibilitar
que cap candidat no gaudeixi de més avantatges que
un altre, sembla que aquesta situació quedaria més
ben assegurada si les inelegibilitats es referissin,
com a d’altres països, als qui exerceixen els
càrrecs corresponents en un moment relativament
distant –per exemple sis mesos o un any- de la
convocatòria electoral. Però per ara, tampoc no és
una previsió que es contempli normativament a
Catalunya.
Actualment, de la regulació de
les inelegibilitats vigents a Catalunya se’n poden
destacar els següents elements. En la mesura que la
determinació de causes d’inelegibilitat afecta
l’exercici del dret de participació en els afers
públics de l’art. 23 CE, el seu establiment s’ha de
fer mitjançant llei (art. 53 CE). La manca d’una
llei electoral de Catalunya ha comportat que la Llei
3/82 inclogui alguns preceptes propis del règim
electoral com ara les causes d’inelegibilitat. Així,
a més de les causes d’inelegibilitat generals que
actuen en qualsevol tipus d’elecció i que trobem a
l’art. 6 de la LOREG, i de les previstes per als
Presidents i membres dels Consells de Govern de les
CCAA als articles 154.2 (pel Congrés de Diputats) i
210 bis (pel Parlament Europeu) d’aquesta mateixa
llei, hi ha les específiques per al Parlament de
Catalunya que estableix l’art. 11 de la Llei 3/82 (únic
article encara vigent després de l’entrada en vigor
de la Llei 13/2008). En aquesta llei s’estableixen
unes causes d’inelegibilitat que són també
d’incompatibilitat i se n’afegeixen d’altres que són
només d’inelegibilitat:
“Són afectats per causa d’inelegibilitat i
d’incompatibilitat: a) els membres del Tribunal
Constitucional, b) el Defensor del Poble i el Síndic
de Greuges, c) els membres de la Sindicatura de
Comptes de Catalunya, d) els membres del Consell
Consultiu de la Generalitat, e) els magistrats, els
jutges i els fiscals en actiu, f) els membres de les
juntes electorals, g) els militars professionals i
els membres de les forces i cossos de seguretat i
policia en actiu. Són afectats per causa
d’inelegibilitat: a) els alts càrrecs de
l’Administració de l’Estat que determini la Llei,
amb excepció dels membres del Govern, b) els alts
càrrecs de l’Administració de la Generalitat que
determini la Llei, amb excepció del President de la
Generalitat i dels membres del Govern, c) els
càrrecs directius de les entitats autònomes i
empreses públiques de la Generalitat o de l’Estat” (art.
11.1 i 2 LPPCEG).
Es recull així un criteri de
diferenciació fonamental que, en canvi, no trobem en
la legislació estatal, on s’assimila la
incompatibilitat amb la inelegibilitat. “La
diferenciació és important, ja que les causes
d’inelegibilitat tenen el seu fonament en la
voluntat de crear igualtat jurídica entre els
diversos candidats, mentre que, en canvi, la
incompatibilitat es basa en la necessitat
d’independitzar l’elegit d’altres interessos i
dotar-lo de plena dedicació a la funció de
representació, és a dir, que la primera causa opera
abans de l’elecció i, en canvi, la segona opera
durant tot el mandat de l’electe. Sense negar que
alguna causa d’inelegibilitat sigui també
d’incompatibilitat, sembla excessiu assimilar
ambdues situacions” .
Les incompatibilitats dels
parlamentaris són el conjunt de càrrecs o situacions
jurídiques que no pot ostentar durant l’exercici del
seu mandat. La regulació en matèria
d’incompatibilitats aplicable als membres del
Parlament de Catalunya està formada per un conjunt
força dispers de disposicions legals: des de la
mateixa Constitució espanyola (que impedeix que es
pugui ser alhora membre del Congrés i d’un Parlament
autonòmic, art.67.1), fins el Decret legislatiu
2/2002 pel qual s’aprova el text refós de la llei
4/1985, de l’Estatut de l’Empresa pública catalana
(que declara incompatibles els parlamentaris amb el
càrrec de membres dels consells d’administració i
amb l’exercici de funcions de directors en
organismes autònoms de caràcter comercial,
industrial o financer, en empreses de la Generalitat
i en societats civils o mercantils vinculades a la
Generalitat, arts. 18,33 i 35.7) o la Llei 13/2005,
del règim d’incompatibilitats dels alts càrrecs al
servei de la Generalitat (que estableix que tots
aquests alts càrrecs excepte el president de la
Generalitat i els consellers no poden
compatibilitzar el càrrec amb el de membre del
Parlament). La declaració de compatibilitat o
incompatibilitat dels parlamentaris li correspon dur-la
a terme al Ple del Parlament, a proposta de la
Comissió de l’Estatut dels diputats (art. 11 RPC), i
aquest efectes els diputats han de presentar al
Parlament les declaracions d’activitat i béns (especificant
les activitats professionals, laborals o
empresarials que exerceixin i els càrrecs públics
que ocupin, i una declaració de béns que ha de
detallar el seu patrimoni, art. 12.1 RPC).