TEMARI
TEMA III: EL PARLAMENT DE CATALUNYA
1. Síntesi del tema
2. El Parlament i el sistema parlamentari a Catalunya
2.3. El Parlament.
2.3.3. L’estatut jurídic dels membres del Parlament
2.3.3.2 L’adquisició, la suspensió i la pèrdua de la condició de membre del Parlament
Els diputat o diputada proclamat electe no accedeix al ple exercici de la condició de parlamentari parlamentària fins que no ha complert tres requisits: presentar al registre General del Parlament la credencial expedida per l’òrgan corresponent de l’Administració electoral, fer la promesa o el jurament de respectar la Constitució espanyola i l’EAC, i presentar les declaracions d’activitats i de béns (art. 16 RPC) als efectes de l’examen d’incompatibilitats. El compliment d’aquests requisits actua com una condició suspensiva dels drets del diputat electe: no són efectius fins que no ha accedit al ple exercici de la condició de parlamentari (art. 16.2 RPC). El requisit de la promesa o jurament (que no ve imposat per la Constitució, tot i que tampoc és contrària a ella) no implica una adhesió al contingut concret de la Constitució o de l’EAC sinó que s’ha d’entendre com un compromís d’acceptar les regles del joc polític i l’ordre jurídic existent i no intentar-ne la transformació per mitjans il•legals.
Així ho manifestà el TC en diverses sentències (SSTC 101/ i 122/1983, 119/1990, 8/1995 i 74/1991; en aquesta última el Tribunal va acceptar la validesa de l’afegitó “per imperatiu legal” a la fórmula d’acatament).
A diferència del que succeeix al Congrés de Diputats i en la majoria de parlaments autonòmics en què el jurament o la promesa s’ha de fer de manera pública en la primera sessió plenària a la qual assisteixi el parlamentari en qüestió, al Parlament de Catalunya la promesa o jurament es formula per escrit i es lliura juntament amb les credencial i les declaracions de béns i activitats al Registre General del Parlament. No hi ha cap fórmula establerta sobre el contingut del jurament o promesa, de manera que, a diferència del que succeí al Congrés, l’aplicació d’aquesta norma no ha comportat mai fins ara cap controvèrsia.
El Reglament del Parlament diferencia entre les causes de pèrdua de la condició de diputat (art. 17) i les causes de suspensió dels seus drets (art. 18), i encara distingeix aquests supòsits de les sancions disciplinàries (arts. 189 i 190) i de la suspensió temporal de l’exercici de la funció parlamentària (arts. 193-195). Els diputats perden aquesta condició (art. 17 RPC) per les causes següents: a) Per la renúncia presentada a la Mesa del Parlament; b) Per una sentència judicial ferma que n’anul•li l’elecció o la proclamació; c) Per decés o per la incapacitat declarada per una sentència judicial ferma; d) Per l’extinció del mandat, en expirar-ne el termini o en dissoldre’s el Parlament, llevat dels membres de la Diputació Permanent i dels que representen la Generalitat al Senat, els quals mantenen llur condició fins que es constitueix el nou Parlament; e) Per la condemna a una pena d’inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma. En canvi, els diputats del Parlament poden ésser suspesos dels seus drets i deures parlamentaris, després d’un dictamen motivat de la Comissió de l’Estatut dels Diputats, en els casos següents (art. 18.1 RPC): a) Si és ferm l’acte de processament o d’obertura de judici oral i el Ple del Parlament ho acorda per majoria absoluta, atesa la naturalesa dels fets imputats; b) Per acord del Ple, adoptat per majoria absoluta, si han estat condemnats per sentència ferma a una pena de privació de llibertat que n’impossibiliti l’assistència a les sessions plenàries. Així mateix, el Reglament estableix que la suspensió dels drets, llevat dels econòmics, i dels deures dels diputats del Parlament en cap cas no es pot acordar com a sanció parlamentària.
