TEMARI
TEMA III: EL PARLAMENT DE CATALUNYA
1. Síntesi del tema
2. El Parlament i el sistema parlamentari a Catalunya
2.3. El Parlament.
2.3.4. L’autonomia del Parlament.
Tots els parlaments democràtics es regeixen pel principi d’autonomia parlamentària, que es basa en el principi de divisió de poders i pretén evitar la subordinació del parlament als altres poders, i especialment al poder executiu. L’autonomia parlamentària és, doncs, un principi clàssic dels estats liberals i democràtics que pretén garantir l’actuació lliure i independent del parlament i impedir, per tant, que la seva vida interna pugi ser condicionada per altres institucions.
Històricament, es considerava que en virtut del principi de l’autonomia parlamentària els actes que no afectaven els ciutadans (interna corporis) quedaven exclosos del control jurisdiccional; però actualment es considera que es poden controlar bona part dels actes del poder legislatiu, tant per part de la justícia constitucional (recurs d’inconstitucionalitat contra lleis i contra reglaments parlamentaris i recurs d’emparament contra decisions del Parlament vulneradores de drets fonamentals) com per part dels tribunals ordinaris (per exemple la jurisdicció contenciosa en assumptes del personal al servei del Parlament). Així doncs, avui en dia, dins dels actes interns dels Parlaments no sotmesos a control jurisdiccional només hi trobem els actes parlamentaris sobre el funcionament de la Cambra que no afectin a drets fonamentals o interessos legítims dels ciutadans (STC118/1988) o que no menystinguin les funcions de representació que corresponen al Parlament (STC 181/1989).
El Parlament gaudeix d’autonomia organitzativa, financera (o pressupostària), administrativa i disciplinària (art. 58 EAC). En aquest sentit, elabora el seu reglament, el seu pressupost i fixa l’estatut del seu personal (art. 58.2 EAC). El Parlament es regeix pel seu propi Reglament, que estableix l’organització dels òrgans a través dels quals actua. L’elaboració del reglament parlamentari, que té valor de llei, correspon al Ple, i s’aprova en una votació final sobre el conjunt del text per majoria absoluta. El Reglament parlamentari regula totes les matèries que afecten l’organització i el funcionament del Parlament, sense altre límit que la Constitució i l’Estatut, i el propi Parlament tria els seus òrgans de direcció. L’autonomia organitzativa també es reflecteix en dues comissions parlamentàries: la Comissió de Reglament (que dictamina la proposta de Reglament i les reformes que s’hi facin) i la Comissió de l’Estatut dels diputats, que estudia tots els afers que afecten els membres del Parlament i és l’encarregada, com hem esmentat més amunt, d’elaborar els dictàmens sobre la compatibilitat o incompatibilitat dels diputats. El Reglament del Parlament també estableix que tant els diputats com les persones que hi assisteixin de públic estan sotmesos als poders disciplinaris del president o presidenta del Parlament, d’acord amb el que estableix el propi Reglament (art. 187 RPC), que regula les sancions, per exemple, per absentisme (art. 189), l’expulsió de la Cambra per a la resta de la reunió (art. 191) o fins i tot l’exclusió temporal de l’exercici de la funció parlamentària (art. 193). En aquest sentit, el president o presidenta de la Cambra ha de vetllar pel manteniment de l’ordre en totes les dependències del Parlament, i a aquest efecte pot prendre totes les mesures que consideri pertinents, incloent-hi la de posar a disposició judicial les persones que hagin pertorbat l’ordre (art. 196 i 197 RPC). D’altra banda, el Parlament elabora el seu pressupost que forma part del pressupost de la Generalitat. Així doncs, l’autonomia financera a què es refereix l’art. 58.1 EAC és en realitat autonomia pressupostària, en el sentit que el Parlament de Catalunya es nodreix directament dels recursos inclosos en el pressupost de la Generalitat. Tradicionalment, les lleis de pressupostos de la Generalitat inclouen dues disposicions que tendeixen a garantir el caràcter autònom del pressupost parlamentari: autoritzen el parlament a fer qualsevol modificació de crèdit en el pressupost aprovat (de manera que el parlament pugui alterar sense limitacions la destinació inicial de les partides del pressupost) i estableixen que les partides pressupostades i no gastades no es consideren un romanent que pugui nodrir el pressupost de la Generalitat sinó que s’incorporen directament al pressupost del Parlament de l’exercici següent. Pel que fa a l’autonomia administrativa veurem més endavant que el Parlament disposa d’una administració pròpia i cal remarcar que actua autònomament en matèria de personal i també per a la resta de qüestions materialment necessàries per al seu funcionament (especialment contractació d’obres, subministraments i serveis). Els treballadors del Parlament és personal funcionari del Parlament, que no depèn de cap altre òrgan sinó que està subjecte a un estatut propi regulat mitjançant una norma anomenada Estatut del règim i el govern interiors (ERGI), aprovada directament pel Parlament, sens perjudici que la legislació sobre la funció pública de l’Administració de l Generalitat li sigui aplicable supletòriament (art. 199 RPC). El Secretari General del Parlament, sota la direcció del president o presidenta i de la Mesa, és el cap superior de tot el personal i tots els serveis del Parlament.
