TEMARI

TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA

1. Síntesi del tema

1. Les fonts del dret

1.2 Classes de fonts

La doctrina tradicional ha dividit les fonts del dret en directes i indirectes. Les fonts del dret directes son aquelles que constitueixen en si la norma jurídica i la llista es redueix a dues: la llei que és principal o primària i d’aplicació preferent i el costum que es secundari o subsidiari. Les indirectes que ajuden a la producció i existència de la norma jurídica son la jurisprudència, el dret natural, el dret científic, l’analogia, l’equitat,etc.

Les fonts del dret també es divideixen en fonts materials i formals. Les fonts materials responen a la pregunta sobre qui crea el dret i es refereixen a les forces socials amb facultat, potestat per a crear normes dins d’un determinat ordenament jurídic, com ho és per exemple a Catalunya el Parlament on s’instaura el poder legislatiu. Cal tenir en compte que els municipis de la nostra Comunitat autònoma poden dictar normes amb categoria inferior a la llei però no tenen la potestat legislativa que sí te el Parlament català. També tenen potestat normativa aquells grups socials a través dels quals es crea el costum. Les fonts formals son la manifestació externa del dret positiu com és la llei, el costum, la jurisprudència, els principis generals del dret, etc.

Es fa referència també a les fonts del dret com aquelles legals o aquelles extralegals; segons siguin fruit directament dels òrgans de l’Estat o de la Comunitat autònoma de Catalunya o hagin esdevingut pel reconeixement de les forces social com succeeix amb el costum i els principis generals del dret.

Finalment cal recordar que coexisteixen les fonts del dret escrites amb les no escrites segons la seva forma de manifestació.