1.2 Classes de fonts
La doctrina tradicional ha dividit les
fonts del dret en directes i indirectes. Les fonts del dret
directes son aquelles que constitueixen en si la norma
jurídica i la llista es redueix a dues: la llei que és
principal o primària i d’aplicació preferent i el costum que
es secundari o subsidiari. Les indirectes que ajuden a la
producció i existència de la norma jurídica son la
jurisprudència, el dret natural, el dret científic,
l’analogia, l’equitat,etc.
Les fonts del dret també es divideixen en
fonts materials i formals. Les fonts materials responen a la
pregunta sobre qui crea el dret i es refereixen a les forces
socials amb facultat, potestat per a crear normes dins d’un
determinat ordenament jurídic, com ho és per exemple a
Catalunya el Parlament on s’instaura el poder legislatiu.
Cal tenir en compte que els municipis de la nostra Comunitat
autònoma poden dictar normes amb categoria inferior a la
llei però no tenen la potestat legislativa que sí te el
Parlament català. També tenen potestat normativa aquells
grups socials a través dels quals es crea el costum. Les
fonts formals son la manifestació externa del dret positiu
com és la llei, el costum, la jurisprudència, els principis
generals del dret, etc.
Es fa referència també a les fonts del
dret com aquelles legals o aquelles extralegals; segons
siguin fruit directament dels òrgans de l’Estat o de la
Comunitat autònoma de Catalunya o hagin esdevingut pel
reconeixement de les forces social com succeeix amb el
costum i els principis generals del dret.
Finalment cal recordar que coexisteixen
les fonts del dret escrites amb les no escrites segons la
seva forma de manifestació.