TEMARI

TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA

1. Síntesi del tema

2. Les fonts del dret a Catalunya

2.1 l’Estatut d’autonomia

2.1.2 Contingut i estructura de l’Estatut d’autonomia de Catalunya

L’article 147.2 CE determina un contingut mínim i obligatori de l’Estatut: a) la denominació de la comunitat que s’ajusti millor a la seva identitat històrica, b) la delimitació del territori, c) la denominació, l’organització i la seu de les institucions pròpies, d) les competències assumides dins el marc establert per la Constitució i per les bases per al traspàs dels serveis que els correspondran. Al llarg del text constitucional es regulen aspectes concrets que ha de recollir la norma estatutària com és el cas de la llengua (art 3.2 CE), de l’elecció dels senadors (art. 69.5 CE), la celebració de convenis entre CCAA (art 145.2 CE), etc.

El preàmbul de l’Estatut d’autonomia de Catalunya de 19 de juliol de 2006 recull la inalterable vocació de Catalunya d’autogovern encarnada en institucions pròpies com la Generalitat de Catalunya creada a les Corts de Cervera l’any 1359 on Berenguer de Cruïlles en fou el primer president, i en un ordenament jurídic específic. Es posa de manifest l’esforç per a recuperar les institucions d’autogovern des del Decret de Nova Planta de 1716 dictat per Felip V i on la Mancomunitat creada l’any 1914 fins a la seva desaparició el 1925 fou molt important en la nostra història; la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut de 1932, el restabliment d’aquesta el 1977 i l’Estatut de 1979 i finalment la reiteració de la llibertat col•lectiva de Catalunya amb l’Estatut vigent de 2006.

El títol preliminar (art. 1 a 14) conté els elements definidors de l’autonomia catalana. El títol I (art. 15 a 54) es titula drets, deures i principis rectors on es conté una carta de drets i deures dins dels diferents àmbits així com una sèrie de principis rectors que informaran als poders públics en la seva actuació. El títol II (art 55 a 94) recull les institucions catalanes i en set capítols regula respectivament: el Parlament, el president de la Generalitat, el Govern i l’Administració de la Generalitat, les relacions entre el Parlament i el Govern, altres institucions de la Generalitat com el Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges i la Sindicatura de Comptes, el Govern local i finalment, l’organització institucional pròpia d’Aran. El títol III (art 95 a 109) del poder judicial a Catalunya fa menció al Consell de Justícia de Catalunya que juntament amb el Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern del poder judicial a Catalunya, al fiscal superior a Catalunya, així com a les competències de la Generalitat sobre l’Administració de Justícia. El títol IV (art. 110 a 173) recull les competències de la Generalitat i inclou unes llistes de matèries sobre les quals la Generalitat és competent i especifica les seves funcions. El títol V (art. 174 a 200) s’encarrega de les relacions institucionals de la Generalitat i el finançament el determina el títol VI (art. 201 a 221). Finalment el títol VII (art 222 i 223) recull el procediment de reforma estatutari. Quinze disposicions addicionals, dos transitòries, una derogatòria i quatre disposicions finals completen el text de l’Estatut d’autonomia català actual.