2.1 l’Estatut d’autonomia
2.1.2 Contingut i estructura de l’Estatut d’autonomia
de Catalunya
L’article 147.2 CE determina un contingut mínim i obligatori de l’Estatut: a) la
denominació de la comunitat que s’ajusti millor a la
seva identitat històrica, b) la delimitació del
territori, c) la denominació, l’organització i la seu de
les institucions pròpies, d) les competències assumides
dins el marc establert per la Constitució i per les
bases per al traspàs dels serveis que els correspondran.
Al llarg del text constitucional es regulen aspectes
concrets que ha de recollir la norma estatutària com és
el cas de la llengua (art 3.2 CE), de l’elecció dels
senadors (art. 69.5 CE), la celebració de convenis entre
CCAA (art 145.2 CE), etc.
El preàmbul de l’Estatut d’autonomia
de Catalunya de 19 de juliol de 2006 recull la
inalterable vocació de Catalunya d’autogovern encarnada
en institucions pròpies com la Generalitat de Catalunya
creada a les Corts de Cervera l’any 1359 on Berenguer de
Cruïlles en fou el primer president, i en un ordenament
jurídic específic. Es posa de manifest l’esforç per a
recuperar les institucions d’autogovern des del Decret
de Nova Planta de 1716 dictat per Felip V i on la
Mancomunitat creada l’any 1914 fins a la seva
desaparició el 1925 fou molt important en la nostra
història; la recuperació de la Generalitat amb l’Estatut
de 1932, el restabliment d’aquesta el 1977 i l’Estatut
de 1979 i finalment la reiteració de la llibertat
col•lectiva de Catalunya amb l’Estatut vigent de 2006.
El títol preliminar (art. 1 a 14)
conté els elements definidors de l’autonomia catalana.
El títol I (art. 15 a 54) es titula drets, deures i
principis rectors on es conté una carta de drets i
deures dins dels diferents àmbits així com una sèrie de
principis rectors que informaran als poders públics en
la seva actuació. El títol II (art 55 a 94) recull les
institucions catalanes i en set capítols regula
respectivament: el Parlament, el president de la
Generalitat, el Govern i l’Administració de la
Generalitat, les relacions entre el Parlament i el
Govern, altres institucions de la Generalitat com el
Consell de Garanties Estatutàries, el Síndic de Greuges
i la Sindicatura de Comptes, el Govern local i finalment,
l’organització institucional pròpia d’Aran. El títol III
(art 95 a 109) del poder judicial a Catalunya fa menció
al Consell de Justícia de Catalunya que juntament amb el
Consell General del Poder Judicial és l’òrgan de govern
del poder judicial a Catalunya, al fiscal superior a
Catalunya, així com a les competències de la Generalitat
sobre l’Administració de Justícia. El títol IV (art. 110
a 173) recull les competències de la Generalitat i
inclou unes llistes de matèries sobre les quals la
Generalitat és competent i especifica les seves funcions.
El títol V (art. 174 a 200) s’encarrega de les relacions
institucionals de la Generalitat i el finançament el
determina el títol VI (art. 201 a 221). Finalment el
títol VII (art 222 i 223) recull el procediment de
reforma estatutari. Quinze
disposicions addicionals, dos
transitòries, una
derogatòria i quatre
disposicions
finals completen el text de l’Estatut d’autonomia català
actual.