TEMARI

TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA

1. Síntesi del tema

2. Les fonts del dret a Catalunya

2.1 l’Estatut d’autonomia

2.1.3 El procediment de reforma d’aquest Estatut. (art 222 i 223 EAC)

El procediment de reforma, com hem vist, és contingut obligatori d’un estatut tal i com exigeix la Constitució. És summament important aquest concepte de reforma estatutària perquè condiciona directament la naturalesa jurídica de l’Estatut i la posició que ocupa dins l’ordenament jurídic estatal i autonòmic català.
El sistema de reforma estatutari es una garantia de l’autonomia de Catalunya tant cap a l’interior de la Comunitat com cap a l’exterior. Cal tenir en compte que l’Estatut vigent va ser reformat seguint el procediment de reforma de l’Estatut de 1979 on els articles 56 i 57 dins del títol IV recollien els dos procediments de reforma possibles: un procediment que constituïa el procediment ordinari de revisió i modificació, i un procediment especial que s’activava únicament quan la modificació afectava als supòsits materialment taxats.
A l’Estatut actual són dos els articles que regulen els dos procediments de reforma o de revisió. L’article 222 procedeix en el cas que la modificació no afecti les relacions amb l’Estat (reforma dels títols I i II de l’EAC) i l’article 223 regula la reforma en la resta de supòsits. Complementàriament s’aplicarè, si s’escau, l’article 123 del Reglament del Parlament de Catalunya.
Per a la reforma del títols referents a drets, deures i principis rectors i a les institucions la iniciativa de reforma correspon al Parlament de Catalunya a proposta d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de reforma si així ho demanen un mínim del vint per cent dels plens municipals, que representin a la vegada un mínim del vint per cent de la població. També poden proposar-la tres-centes mils signatures acreditades dels ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha de regular aquests dos procediments per a proposar l’exercici de la iniciativa de la reforma.
L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, la remissió i la consulta a les Corts Generals, la ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció d’aquesta consulta, les Corts Generals es declaren afectades per la reforma s’ha de continuar pel procediment establert a l’article 223 EAC. (art. 222 EAC).
Així doncs, en aquest darrer cas i per a la reforma de la resta de títols de l’Estatut (del tercer al setè), la iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern de la Generalitat i a les Corts Generals. Els ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa de reforma de la mateixa manera que estableix l’article 222 i a la qual acabem de fer menció.
L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de les dues terceres parts dels membres del Parlament, l’aprovació de les Corts Generals a través de llei orgànica i el referèndum positiu dels electors. Una vegada aprovada la proposta d’estatut, el Parlament l’ha de trametre al Congrés del Diputats. Aquesta proposta pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i del Senat d’acord amb els reglaments de les cambres. El Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar una proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta es considera aprovada la llei orgànica corresponent. En el cas que no es donin les circumstàncies d’aquest procediment, s’ha de constituir una comissió mixta paritària, formada per membres de la comissió competent del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament amb representació proporcional dels grups parlamentaris, per tal de formular de comú acord i pel procediment establert en el Reglament del Congrés dels Diputats, una proposta conjunta en el termini de dos mesos.
La tramitació de la proposta al Senat ha de seguir el mateix procediment en els termes del Reglament del Senat. En aquest cas, la delegació del Parlament català, amb les adaptacions corresponents, s’ha de constituir conjuntament amb membres de la comissió competent del Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular de comú acord una proposta conjunta.
Si aquesta comissió mixta paritària no formula cap proposat conjunta, la proposta s’ha de tramitar d’acord amb el procediment ordinari establert pels respectius reglaments parlamentaris.
El Parlament de Catalunya, per la majoria absoluta dels seus membres, pot retirar la proposta de reforma que hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació davant les Corts Generals abans que sigui aprovada de manera definitiva. Aquesta retirada no impedeix la presentació d’una nova proposta de reforma.
Una vegada les Corts Generals aproven la reforma de l’Estatut per mitja de llei orgànica, aquesta ha de ser sotmesa a referèndum al poble de Catalunya en el termini màxim de sis mesos.
Finalment, en el cas que la proposta no sigui aprovada pel Parlament, les Corts Generals o pel cos electoral, no pot ésser sotmesa novament a debat i a votació al Parlament fins que hagi transcorregut un any.