2.1 l’Estatut d’autonomia
2.1.3 El procediment de reforma d’aquest Estatut. (art
222 i
223 EAC)
El procediment de reforma, com hem
vist, és contingut obligatori d’un estatut tal i com
exigeix la Constitució. És summament important aquest
concepte de reforma estatutària perquè condiciona
directament la naturalesa jurídica de l’Estatut i la
posició que ocupa dins l’ordenament jurídic estatal i
autonòmic català.
El sistema de reforma estatutari es una garantia de
l’autonomia de Catalunya tant cap a l’interior de la
Comunitat com cap a l’exterior. Cal tenir en compte que
l’Estatut vigent va ser reformat seguint el procediment
de reforma de l’Estatut de 1979 on els articles 56 i 57
dins del títol IV recollien els dos procediments de
reforma possibles: un procediment que constituïa el
procediment ordinari de revisió i modificació, i un
procediment especial que s’activava únicament quan la
modificació afectava als supòsits materialment taxats.
A l’Estatut actual són dos els articles que regulen els
dos procediments de reforma o de revisió. L’article 222 procedeix en el cas que la modificació no afecti les
relacions amb l’Estat (reforma dels títols I i II de
l’EAC) i l’article 223 regula la reforma en la resta de supòsits. Complementàriament s’aplicarè, si s’escau,
l’article 123 del Reglament del Parlament de Catalunya.
Per a la reforma del títols referents a drets, deures i
principis rectors i a les institucions la iniciativa de
reforma correspon al Parlament de Catalunya a proposta
d’una cinquena part dels seus diputats, i al Govern de
la Generalitat. Els ajuntaments de Catalunya poden
proposar al Parlament l’exercici de la iniciativa de
reforma si així ho demanen un mínim del vint per cent
dels plens municipals, que representin a la vegada un
mínim del vint per cent de la població. També poden
proposar-la tres-centes mils signatures acreditades dels
ciutadans de Catalunya amb dret de vot. El Parlament ha
de regular aquests dos procediments per a proposar
l’exercici de la iniciativa de la reforma.
L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de
les dues terceres parts dels membres del Parlament, la
remissió i la consulta a les Corts Generals, la
ratificació de les Corts per mitjà d’una llei orgànica i
el referèndum positiu dels electors de Catalunya.
Si en el termini de trenta dies a partir de la recepció
d’aquesta consulta, les Corts Generals es declaren
afectades per la reforma s’ha de continuar pel
procediment establert a l’article
223 EAC. (art. 222 EAC).
Així doncs, en aquest darrer cas i per a la reforma de
la resta de títols de l’Estatut (del tercer al setè), la
iniciativa de reforma correspon al Parlament, al Govern
de la Generalitat i a les Corts Generals. Els
ajuntaments i els titulars del dret de vot al Parlament
poden proposar al Parlament que exerceixi la iniciativa
de reforma de la mateixa manera que estableix l’article
222 i a la qual acabem de fer menció.
L’aprovació de la reforma requereix el vot favorable de
les dues terceres parts dels membres del Parlament,
l’aprovació de les Corts Generals a través de llei
orgànica i el referèndum positiu dels electors. Una
vegada aprovada la proposta d’estatut, el Parlament l’ha
de trametre al Congrés del Diputats. Aquesta proposta
pot ésser sotmesa a un vot de ratificació del Congrés i
del Senat d’acord amb els reglaments de les cambres. El
Parlament ha de nomenar una delegació per a presentar
una proposta de reforma de l’Estatut davant el Congrés i
el Senat. Si les Corts Generals ratifiquen la proposta
es considera aprovada la llei orgànica corresponent. En
el cas que no es donin les circumstàncies d’aquest
procediment, s’ha de constituir una comissió mixta
paritària, formada per membres de la comissió competent
del Congrés dels Diputats i una delegació del Parlament
amb representació proporcional dels grups parlamentaris,
per tal de formular de comú acord i pel procediment
establert en el Reglament del Congrés dels Diputats, una
proposta conjunta en el termini de dos mesos.
La tramitació de la proposta al Senat ha de seguir el
mateix procediment en els termes del Reglament del Senat.
En aquest cas, la delegació del Parlament català, amb
les adaptacions corresponents, s’ha de constituir
conjuntament amb membres de la comissió competent del
Senat, una comissió mixta paritària per tal de formular
de comú acord una proposta conjunta.
Si aquesta comissió mixta paritària no formula cap
proposat conjunta, la proposta s’ha de tramitar d’acord
amb el procediment ordinari establert pels respectius
reglaments parlamentaris.
El Parlament de Catalunya, per la majoria absoluta dels
seus membres, pot retirar la proposta de reforma que
hagi aprovat en qualsevol moment de la tramitació davant
les Corts Generals abans que sigui aprovada de manera
definitiva. Aquesta retirada no impedeix la presentació
d’una nova proposta de reforma.
Una vegada les Corts Generals aproven la reforma de
l’Estatut per mitja de llei orgànica, aquesta ha de ser
sotmesa a referèndum al poble de Catalunya en el termini
màxim de sis mesos.
Finalment, en el cas que la proposta no sigui aprovada
pel Parlament, les Corts Generals o pel cos electoral,
no pot ésser sotmesa novament a debat i a votació al
Parlament fins que hagi transcorregut un any.