2.3 El Reglament del Parlament
Aquest reglament és una norma singular
tan pel seu procediment com des d’un punt de vista material.
Tanmateix però, malgrat que emana del Parlament de Catalunya
no és una llei sinó una norma amb força de llei, d’acord amb
l’article 161 CE.
Característiques d’aquesta norma:
-
norma jurídica
-
norma primària
-
norma amb força de llei
El Reglament del Parlament expandeix la
seva normativitat sobre el conjunt de l’ordenament jurídic
català i produeix efectes sobre tercers. Es tracta d’una
norma que deriva directament de l’Estatut i aquesta
naturalesa primària d’aquest reglament sorgeix de la mateixa
naturalesa del Parlament de Catalunya respecte els altres
òrgans estatutaris; es tracta de l’òrgan que representa al
poble de Catalunya. El Reglament parlamentari no és un
reglament administratiu perquè no executa cap llei i tampoc
no és una llei formal. Tal i com estableix el dret positiu,
el Reglament del Parlament de Catalunya és una norma amb
força de llei, l’article 161 CE estableix els casos concrets
de control de la constitucionalitat de les llei i
disposicions normatives amb força de llei. La LOTC, per la
seva banda, reconeix expressament els reglaments de les
cambres i de les Corts Generals i els reglaments de les
assemblees legislatives de les comunitats autònomes com a
objectes de control de constitucionalitat. Així doncs, la
Constitució tracta els reglaments parlamentaris com a
veritables normes jurídiques, equiparables a la llei als
efectes del control de constitucionalitat.
La posició del Reglament parlamentari dins el sistema de
fons a Catalunya es troba entre l’Estatut i les lleis. El
Reglament parlamentari conté normes procedimentals que
coadjuven al desplegament de les normes estatutàries sobre
producció legislativa i fins i tot és el seu paràmetre
d’estatutarietat formal. Tanmateix però, les relacions
internormatives entre el Reglament parlamentari i la llei no
són de jerarquia perquè regeix el principi estructurador de
la funció normativa. La funció del Reglament és innovar
l’ordenament, desplegant o concretant determinats aspectes
estatutaris; i no es situa en una posició diferent a les
lleis sinó en una relació de paritat. Per això i ja que el
Reglament parlamentari i les lleis emanen del mateix òrgan i
que es situen en relació de paritat, la regla que actua en
cas de conflicte normatiu entre ells, com també succeeix en
el cas de les lleis de desplegament bàsic o lleis de
pressupostos, és la reserva material i procedimental
establerta estatutàriament; la qual opera en el sentit de
sostraure al legislador ordinari determinats àmbits
materials de la seva intervenció. En conseqüència, es nul•la
la norma del Reglament parlamentari que excedeixi de l’àmbit
material establert a l’Estatut i que li atribueix per la
reserva; i es nul•la tota llei que envaeixi l’àmbit material
reservat al Reglament parlamentari.