TEMARI
TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA
1. Síntesi del tema
2. Les fonts del dret a Catalunya
2.3 El Reglament del Parlament
Aquest reglament és una norma singular tan pel seu procediment com des d’un punt de vista material. Tanmateix però, malgrat que emana del Parlament de Catalunya no és una llei sinó una norma amb força de llei, d’acord amb l’article 161 CE.
Característiques d’aquesta norma:
norma jurídica
norma primària
norma amb força de llei
El Reglament del Parlament expandeix la seva normativitat sobre el conjunt de l’ordenament jurídic català i produeix efectes sobre tercers. Es tracta d’una norma que deriva directament de l’Estatut i aquesta naturalesa primària d’aquest reglament sorgeix de la mateixa naturalesa del Parlament de Catalunya respecte els altres òrgans estatutaris; es tracta de l’òrgan que representa al poble de Catalunya. El Reglament parlamentari no és un reglament administratiu perquè no executa cap llei i tampoc no és una llei formal. Tal i com estableix el dret positiu, el Reglament del Parlament de Catalunya és una norma amb força de llei, l’article 161 CE estableix els casos concrets de control de la constitucionalitat de les llei i disposicions normatives amb força de llei. La LOTC, per la seva banda, reconeix expressament els reglaments de les cambres i de les Corts Generals i els reglaments de les assemblees legislatives de les comunitats autònomes com a objectes de control de constitucionalitat. Així doncs, la Constitució tracta els reglaments parlamentaris com a veritables normes jurídiques, equiparables a la llei als efectes del control de constitucionalitat.
La posició del Reglament parlamentari dins el sistema de fons a Catalunya es troba entre l’Estatut i les lleis. El Reglament parlamentari conté normes procedimentals que coadjuven al desplegament de les normes estatutàries sobre producció legislativa i fins i tot és el seu paràmetre d’estatutarietat formal. Tanmateix però, les relacions internormatives entre el Reglament parlamentari i la llei no són de jerarquia perquè regeix el principi estructurador de la funció normativa. La funció del Reglament és innovar l’ordenament, desplegant o concretant determinats aspectes estatutaris; i no es situa en una posició diferent a les lleis sinó en una relació de paritat. Per això i ja que el Reglament parlamentari i les lleis emanen del mateix òrgan i que es situen en relació de paritat, la regla que actua en cas de conflicte normatiu entre ells, com també succeeix en el cas de les lleis de desplegament bàsic o lleis de pressupostos, és la reserva material i procedimental establerta estatutàriament; la qual opera en el sentit de sostraure al legislador ordinari determinats àmbits materials de la seva intervenció. En conseqüència, es nul•la la norma del Reglament parlamentari que excedeixi de l’àmbit material establert a l’Estatut i que li atribueix per la reserva; i es nul•la tota llei que envaeixi l’àmbit material reservat al Reglament parlamentari.
