TEMARI
TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA
1. Síntesi del tema
2. Les fonts del dret a Catalunya
2.4 Normes del Govern amb rang de llei
2.4.1 Decret legislatiu
L’Estatut d’autonomia de 1979 preveia els decrets legislatius i en regulava el seu règim per remissió als articles 82,83 i 84 de la Constitució. L’actual Estatut inclou a l’article 63 una regulació pròpia d’aquests textos normatius. A més, en el Reglament del Parlament (art. 137) trobem algunes especialitats i previsions. Els elements determinants del seu règim jurídic són:
es reconeix expressament la possibilitat de delegació legislativa com a forma de col•laboració entre el Parlament de Catalunya i el Govern en un procés que es desenvolupa en dues fases diferents: una llei del Parlament que delega, i un decret legislatiu del Govern que rep la delegació i regula la matèria objecte de delegació.
es configuren uns requisits per aquest exercici de la delegació.
s’atribueix rang de llei a la norma elaborada pel Govern i s’estableixen els controls oportuns per a jutjar l’adequació de l’activitat legislativa del Govern a la llei delegant.
Segons l’article 63 EAC no pot ser objecte de delegació legislativa:
la reforma de l’Estatut
les lleis de desenvolupament bàsic
la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta dels drets i deures dels ciutadans de Catalunya
els pressupostos de la Generalitat.
Les condicions formals d’aquesta delegació són:
el destinatari de la norma de delegació només pot ser el Govern
la delegació sempre s’ha de fer per llei, la forma de la qual dependrà de la finalitat de la delegació
la delegació s’ha d’atorgar al Govern expressament, per una matèria concreta i per un termini concret. No pot haver-hi delegacions implícites, generals o atemporals.
quan es publica el decret legislatiu corresponent s’exhaureix la delegació legislativa.
Existeixen dos tipus de lleis de delegació:
lleis que tenen com a objecte fer una refosa de textos previs. Aquest tipus de delegació es produeix quan el Parlament autoritza al Govern, perquè en un sol text, refongui les disposicions legals que incideixen sobre un mateix objecte, amb la finalitat de sistematitzar-los. Aquesta autorització legislativa, que pren forma de llei ordinària, ha de determinar l’abast o l’àmbit normatiu a què es refereix el contingut de la delegació i els criteris de la refosa.
lleis de bases per a fer un text articulat. La llei de bases delega al Govern la facultat legislativa perquè aquest formuli un text articulat sobre una matèria concreta que no està regulada o que tot i estar ja regulada es vol modificar seguint altres criteris. La llei de bases ha de recollir l’objecte i els principis que ha de seguir el Govern en la redacció del text, el qual s’aprovarà com a decret legislatiu.
Els projectes de decret legislatiu els aprova el Govern, amb dictamen previ preceptiu de la Comissió Jurídica Assessora. El decret legislatiu es una disposició legislativa del Govern amb rang de llei i per tant, té capacitat per a derogar o modificar tàcitament o expressament les normes de rang legal o infralegal que el contradiguin, excepte la mateixa llei de delegació. Atesa la seva naturalesa està sotmès a control jurisdiccional, parlamentari, i a un control previ de constitucionalitat i estatutarietat per part del Consell de Garanties Estatutàries.
El control jurisdiccional correspon al Tribunal Constitucional, tot i que també pot correspondre als tribunals ordinàris de la jurisdicció contenciosa-administrativa. El control parlamentari establert per l’article 63 EAC i regulat en l’article 137 RPC, és un control addicional a la legislació delegada que pot operar en dos moments: abans de l’entrada en vigor del decret legislatiu, o després. Les fases d’aquest control previ a la seva entrada en vigor son:
el Govern una vegada exhaurida la delegació adreça al Parlament el text articulat o refós, abans de la seva publicació en el DOGC.
el text es publica en el BOPC i s’obre un termini de quinze dies durant el qual els diferents grups parlamentaris i els membres del Parlament poden formular objeccions que seran debatudes en el Ple en el termini d’un mes.
en el cas que les objeccions siguin rebutjades, la Mesa les tramet a la comissió legislativa que correspongui perquè aquesta adopti una resolució respecte a l’ús de la delegació, en el termini d’un mes.
Si el Parlament no aprova cap objecció, s’entén que el Govern ha utilitzat correctament la delegació legislativa.
Només quan el Parlament n’hagi manifestat la conformitat es podran publicar en el DOGC, o quan el Govern hagi considerat les objeccions del Parlament i les hagi incorporat al text en el termini d’un mes.
El Reglament del Parlament regula el control a posteriori de l’entrada en vigor del text. En aquest cas, el Govern ha de trametre el decret legislatiu al Parlament on el president n’ordena la publicació al BOPC amb la finalitat que dins el termini de quinze dies els grups parlamentaris i membres del Parlament puguin formular objeccions motivades i observacions. Si es formulen objeccions el text es debat a la totalitat en el Ple.
Cal tenir en compte també, que la mateixa llei de delegació pot incorporar sistemes de control especial per al decret legislatiu (art. 63.4 EAC).
El control del Consell de Garanties Estatutaries és previ a l’entrada en vigor del text, potestatiu i no vinculant. Aquest òrgan controla l’adequació dels projectes dels decrets legislatius a l’Estatut, a la Constitució, i també a l’autonomia local.
