TEMARI
TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA
1. Síntesi del tema
2. Les fonts del dret a Catalunya
2.4 Normes del Govern amb rang de llei
2.4.2 Decret llei
Fins l’actualitat l’ordenament jurídic català, com la resta del ordenaments autonòmics, no contenia entre les seves fonts la figura del decret llei. L’Estatut de 2006, en el seu article 64, recull aquesta font del dret ja que no hi ha cap incompatibilitat amb la naturalesa de l’autonomia.
La regulació del decret llei a Catalunya segueix els mateixos criteris que la Constitució quan regula els decrets lleis estatals en el seu article 86. En el cas català, hem de tenir en compte l’Estatut i el Reglament del Parlament que preveuen el seu control i convalidació (art. 136 RPC).
El règim jurídic del decret llei es caracteritza per:
existir uns requisits materials per a l’exercici de dictar decrets lleis.
el decret llei provisional se li atribueix rang de llei, però ha de ser convalidat pel Parlament.
posteriorment es pot tramitar com a projecte de llei
s’estableixen els controls oportuns per supervisar l’adequació del decret llei a l’Estatut i a la Constitució.
Les condicions materials del decret llei les determina l’article 64 EAC quan preveu l’exercici d’aquesta figura “en cas d’una necessitat extraordinària i urgent”. D’aquesta manera l’ús d’aquest exercici queda restringit a supòsits molt excepcionals. Tanmateix, cal tenir en compte que la jurisprudència constitucional en relació amb els decrets llei estatals, ha disposat que el Govern està legitimat per a dictar un decret llei quan es donin situacions que requereixin una acció normativa immediata dins un termini més breu que aquell que el procediment legislatiu ordinari necessita per aprovar una llei. I és el Govern qui ha d’apreciar que es dóna aquesta circumstància o no, encara que la decisió és revisable pel Tribunal Constitucional. En el cas català, el Consell de Garanties Estatutàries esdevindrà cabdal per a l’elaboració de doctrina sobre aquestes qüestions referides al decret llei ja que intervé en el seu control. D’aquesta manera no hi hauria inconvenient en limitar més el pressupòsit material de la necessitat per a dictar un decret llei. Per citar un exemple d’aquesta figura ens referim al Decret llei 1/2007, del 16 d’octubre, de mesures urgents en matèria urbanística, que es dicta per a reformar alguns preceptes de la legislació sobre urbanisme i adaptar-los, així, a la reforma introduïda per l’Estat sobre aquesta matèria; aquest supòsit es un cas evident de l’ús flexible d’aquest exercici perquè podria haver-se tramitat mitjançant un procediment legislatiu d’urgència i no en forma de decret llei.
L’article 64 EAC recull també els supòsits que, en cap cas, es poden regular a través d’un decret llei del Govern de la Generalitat:
la reforma de l’Estatut
les matèries que són objecte de lleis de desenvolupament bàsic
la regulació essencial i el desenvolupament directe dels drets reconeguts per l’Estatut i per la Carta de drets i deures dels ciutadans de Catalunya
el pressupost de la Generalitat
El decret llei té un caràcter provisional i ha de ser objecte de confirmació parlamentària en un termini de trenta dies com a condició indispensable perquè mantingui la seva vigència i força obligatòria. En el cas que no siguin confirmats o convalidats parlamentàriament s’entenen derogats.
El Reglament del Parlament (art. 136 RPC) determina el procediment de derogació i validació dels decret llei:
el debat i votació sobre la convalidació o derogació del decret llei es farà en el Ple el Parlament o Diputació Permanent en el termini de trenta dies des de la seva publicació.
Un membre del Govern exposa davant la cambra les raons i motivacions per les quals s’ha promulgat el decret llei, i seguidament es fa un debat sobre la totalitat del text.
Després del debat es vota sobre la totalitat, no hi ha possibilitat d’esmenar. Els vots afirmatius s’entenen favorables a la convalidació i els vots negatius s’entenen favorables a la derogació.
El decret llei se situa a la categoria normativa de norma amb rang de llei, sense que es converteixi en una llei del Parlament. Tanmateix, els excessos materials en què hagi pogut incórrer no els empara la seva convalidació sinó que aquesta es limita a atorgar vigència definitiva al decret llei. La derogació no té efectes retroactius per la qual cosa els actes dictats en execució del decret llei durant la seva vigència provisional continuen essent vàlids.
L’article 64.3 EAC disposa que el Parlament pot tramitar els decrets llei com a projectes de llei pel procediment d’urgència en el termini de trenta dies. Així doncs, trobem una alternativa a la seva convalidació o derogació; la possibilitat de tramitar-lo com un projecte de llei, debatent el text i aprovar-lo amb les modificacions oportunes. No obstant això, l’experiència estatal ens manifesta la inviabilitat d’aquesta tramitació perquè el termini de trenta dies és massa breu per dur a terme la discussió, modificació i aprovació del decret llei com a projecte de llei. El Reglament del Congrés dels Diputats, davant d’aquesta impossibilitat material, preveu la tramitació del decret llei com a projecte de llei com una fase que segueix la convalidació, i no com una opció alternativa. El Reglament del Parlament preveu d’aquesta manera la possibilitat de tramitar com a projecte de llei el decret llei ja convalidat si així ho demana algun grup parlamentari (art. 136.4 RPC). Amb tot, veiem que l’Estatut preveu un model alternatiu i el Reglament el de l’alternança; i resulta incomprensible com essent l’Estatut del 2006 posterior a la modificació del Reglament del Parlament pel que fa aquesta qüestió, no s’adeqüi al model que a la pràctica més resulta. No hem d’oblidar que l’Estatut és la norma superior i les previsions estatutàries són superiors i posteriors al Reglament del Parlament.
Els decrets llei son sotmesos a dos tipus de control:
el control de la jurisdicció constitucional ja que com a normes amb rang de llei li correspon al Tribunal Constitucional el coneixement del recurs d’inconstitucionalitat (art. 161.1.a CE).
el control del Consell de Garanties Estatutàries (art. 76.2.b EAC). Aquesta control no és un exercici de jurisdicció sinó que el seu dictamen no es vinculant i es dur a terme abans de ser convalidat.
