TEMARI

TEMA VIII: LES RELACIONS ORGÀNIQUES DE LA GENERALITAT AMB L'ESTAT I AMB LA UNIÓ EUROPEA. L'ACTIVITAT EXTERIOR DE LA GENERALITAT

1. Síntesi del tema

I. Les relacions institucionals de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes.

1.-Mecanismes multilaterals de col·laboració.

a) Els deures d’informació i d’assistència.

Son manifestacions del principi de lleialtat institucional mútua (art.3 EAC) o d’ajuda mútua (art. 174 EAC ), i no poden afectar el sistema de repartiment de competències.
El deures d’informació i d’ajuda mútua són propis de l’actuació administrativa (art. 4 Llei 30/1992, de 26 de novembre, reformada per la llei 4/1999, de 13 de gener). El deure d’informació comporta que una administració haurà de donar l’ informació necessària a una altra administració sobre l’activitat que estigui realitzant en exercici de les seves competències. El deure d’assistència constitueix l’obligació de donar l’ajuda necessària per a que altres administracions puguin desenvolupar correctament les seves competències. L’assistència no es pot negar, excepte quan l’òrgan requerit no tingui mitjans per a portar-la a terme o pugui causar un perjudici greu, per la qual cosa caldrà que així ho comuniqui a l’altre òrgan, sense perjudici del control jurisdiccional posterior.
b) La coordinació
Aquesta és una tècnica de col•laboració que permet garantir una certa coherència en l’exercici de les competències dels ens públics, tot evitant contradiccions o disfuncions. N’hi ha de dos tipus, l’obligatòria i la facultativa.
La coordinació obligatòria ve exigida per la Constitució (art. 149.1.13 activitat econòmica; art.15 investigació científica i tècnica, art.16 Sanitat), com una competència estatal, que vincula les comunitats autònomes des del punt de vista formal (STC 32/1983, de 28 d’abril; STC 42/1983, de 20 de maig; STC 11/1984, 144/1985, STC 27 /1987, de 27 de febrer; STC 227/1988, de 29 de novembre; STC 70/1997, de 10 d’abril). L’Estat com a ens coordinador gaudeix d’una certa superioritat (STC 214/1989, de 21 de desembre) que comporta un límit a l’exercici de les competències autonòmiques.
Quan la Constitució no atribueix un títol competencial a l’Estat, la coordinació pot ser desitjable si l’Estat i les comunitats autònomes accepten participar voluntàriament mitjançant instàncies o procediments comuns. Aleshores cada part manté integrament les seves competències però poden arribar a un acord sobre la manera d’exercir-les.

b) La coordinació

Aquesta és una tècnica de col•laboració que permet garantir una certa coherència en l’exercici de les competències dels ens públics, tot evitant contradiccions o disfuncions. N’hi ha de dos tipus, l’obligatòria i la facultativa.
La coordinació obligatòria ve exigida per la Constitució (art. 149.1.13 activitat econòmica; art. 15 investigació científica i tècnica, i art.16 Sanitat), com una competència estatal, que vincula les comunitats autònomes des del punt de vista formal (STC 32/1983, de 28 d’abril; STC 42/1983, de 20 de maig; STC 11/1984, 144/1985, STC 27 /1987, de 27 de febrer; STC 227/1988, de 29 de novembre; STC 70/1997, de 10 d’abril). L’Estat com a ens coordinador gaudeix d’una certa superioritat (STC 214/1989, de 21 de desembre) que comporta un límit a l’exercici de les competències autonòmiques.
Quan la Constitució no atribueix un títol competencial a l’Estat, la coordinació pot ser desitjable si l’Estat i les comunitats autònomes accepten participar voluntàriament mitjançant instàncies o procediments comuns. Aleshores cada part manté integrament les seves competències però poden arribar a un acord sobre la manera d’exercir-les

c) Les conferències sectorials

Son òrgans en els quals hi son presents l’Administració de l’Estat i la de les comunitats autònomes on es posen en comú els problemes, es discuteix i s’intenta arribar a acords per tal de plantejar solucions. La composició és sectorial; la convocatòria la fa el ministre competent en la matèria i els acords son signats per tots els membres. Com insisteix l’art. 176.1 EAC les decisions d’aquestes conferencies sectorials no poden substituir els òrgans propis de les comunitats autònomes.
Una de les activitats que se’n despren de les conferencies sectorials es la signatura de convenis. La Llei estatal 30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les administracions públiques i del procediment administratiu comú, estableix un règim específic per aquest tipus de convenis, que vinculen jurídicament totes les parts des del moment de la signatura, i s’han de comunicar al Senat i publicar al BOE i al Diari Oficial de la Comunitat Autònoma.

d) Òrgans mixtos amb funcions d’estudi, de consulta i de proposta.

Sovint les lleis estatals creen òrgans mixtos, per a facilitar la coordinació amb els autonòmics i els atribueix funcions d’estudi, de consulta i de proposta. Així, en destaca el Consell de Política Fiscal i Financera, creat per la LOFCA (Llei orgànica 8/1980, de 22 de setembre, de finançament de les Comunitats autònomes), el Consell de Patrimoni Històric, creat per la LPHE (Llei 16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol), entre d’altres.

e) Les conferències de presidents

En aquestes conferències, es reuneixen el president del govern central amb els presidents de les 17 comunitats autònomes i els de les 2 ciutats autònomes. A partir del 2004 ha estat impulsada pel president del govern central, però encara no té una formalització jurídica. Fins ara s’ha reunit tres vegades: una primera, el 28 d’octubre de 2004, on es va tractar de la seva institucionalització, la participació de les comunitats autònomes en les institucions europees i el finançament de la sanitat; una segona, el 10 de setembre de 2005, monogràfica sobre el finançament de la sanitat; i una tercera, l’11 de gener de 2007, dedicada a les polítiques d’investigació, aigua i immigració.