|
TEMARI
TEMA VIII: LES RELACIONS ORGÀNIQUES DE LA GENERALITAT AMB L'ESTAT I
AMB LA UNIÓ EUROPEA. L'ACTIVITAT EXTERIOR DE LA GENERALITAT
1. Síntesi del tema
I. Les relacions institucionals de la Generalitat amb
l’Estat i amb altres comunitats autònomes.
1.-Mecanismes multilaterals de col·laboració.
a) Els deures d’informació i d’assistència.
Son manifestacions del principi de
lleialtat institucional mútua (art.3 EAC) o d’ajuda mútua (art.
174 EAC ), i no poden afectar el sistema de repartiment de
competències.
El deures d’informació i d’ajuda mútua són propis de
l’actuació administrativa (art. 4 Llei 30/1992, de 26 de
novembre, reformada per la llei 4/1999, de 13 de gener). El
deure d’informació comporta que una administració haurà de
donar l’ informació necessària a una altra administració
sobre l’activitat que estigui realitzant en exercici de les
seves competències. El deure d’assistència constitueix
l’obligació de donar l’ajuda necessària per a que altres
administracions puguin desenvolupar correctament les seves
competències. L’assistència no es pot negar, excepte quan
l’òrgan requerit no tingui mitjans per a portar-la a terme o
pugui causar un perjudici greu, per la qual cosa caldrà que
així ho comuniqui a l’altre òrgan, sense perjudici del
control jurisdiccional posterior.
b) La coordinació
Aquesta és una tècnica de col•laboració que permet garantir
una certa coherència en l’exercici de les competències dels
ens públics, tot evitant contradiccions o disfuncions. N’hi
ha de dos tipus, l’obligatòria i la facultativa.
La coordinació obligatòria ve exigida per la Constitució (art.
149.1.13 activitat econòmica; art.15 investigació científica i
tècnica, art.16 Sanitat), com una competència estatal, que
vincula les comunitats autònomes des del punt de vista
formal (STC 32/1983, de 28 d’abril; STC 42/1983, de 20 de
maig; STC 11/1984, 144/1985, STC 27 /1987, de 27 de febrer;
STC 227/1988, de 29 de novembre; STC 70/1997, de 10 d’abril).
L’Estat com a ens coordinador gaudeix d’una certa
superioritat (STC 214/1989, de 21 de desembre) que comporta
un límit a l’exercici de les competències autonòmiques.
Quan la Constitució no atribueix un títol competencial a
l’Estat, la coordinació pot ser desitjable si l’Estat i les
comunitats autònomes accepten participar voluntàriament
mitjançant instàncies o procediments comuns. Aleshores cada
part manté integrament les seves competències però poden
arribar a un acord sobre la manera d’exercir-les.
b) La coordinació
Aquesta és una tècnica de col•laboració
que permet garantir una certa coherència en l’exercici de
les competències dels ens públics, tot evitant
contradiccions o disfuncions. N’hi ha de dos tipus,
l’obligatòria i la facultativa.
La coordinació obligatòria ve exigida per la Constitució (art.
149.1.13 activitat econòmica; art. 15 investigació
científica i tècnica, i art.16 Sanitat), com una competència
estatal, que vincula les comunitats autònomes des del punt
de vista formal (STC 32/1983, de 28 d’abril; STC 42/1983, de
20 de maig; STC 11/1984, 144/1985, STC 27 /1987, de 27 de
febrer; STC 227/1988, de 29 de novembre; STC 70/1997, de 10
d’abril). L’Estat com a ens coordinador gaudeix d’una certa
superioritat (STC 214/1989, de 21 de desembre) que comporta
un límit a l’exercici de les competències autonòmiques.
Quan la Constitució no atribueix un títol competencial a
l’Estat, la coordinació pot ser desitjable si l’Estat i les
comunitats autònomes accepten participar voluntàriament
mitjançant instàncies o procediments comuns. Aleshores cada
part manté integrament les seves competències però poden
arribar a un acord sobre la manera d’exercir-les
c) Les conferències sectorials
Son òrgans en els quals hi son presents
l’Administració de l’Estat i la de les comunitats
autònomes on es posen en comú els problemes, es discuteix i
s’intenta arribar a acords per tal de plantejar solucions.
La composició és sectorial; la convocatòria la fa el
ministre competent en la matèria i els acords son signats
per tots els membres. Com insisteix l’art. 176.1 EAC les decisions d’aquestes conferencies sectorials no poden
substituir els òrgans propis de les comunitats autònomes.
Una de les activitats que se’n despren de les conferencies
sectorials es la signatura de convenis. La Llei estatal
30/1992, de 26 de novembre, del règim jurídic de les
administracions públiques i del procediment administratiu
comú, estableix un règim específic per aquest tipus de
convenis, que vinculen jurídicament totes les parts des del
moment de la signatura, i s’han de comunicar al Senat i
publicar al BOE i al Diari Oficial de la Comunitat Autònoma.
d) Òrgans mixtos amb funcions d’estudi, de consulta i de
proposta.
Sovint les lleis estatals creen òrgans
mixtos, per a facilitar la coordinació amb els autonòmics i
els atribueix funcions d’estudi, de consulta i de
proposta. Així, en destaca el Consell de Política Fiscal i
Financera, creat per la LOFCA (Llei orgànica 8/1980, de 22
de setembre, de finançament de les Comunitats autònomes), el
Consell de Patrimoni Històric, creat per la LPHE (Llei
16/1985, de 25 de juny, de Patrimoni Històric Espanyol),
entre d’altres.
e) Les conferències de presidents
En aquestes conferències, es reuneixen el
president del govern central amb els presidents de les 17
comunitats autònomes i els de les 2 ciutats autònomes. A
partir del 2004 ha estat impulsada pel president del govern
central, però encara no té una formalització jurídica. Fins
ara s’ha reunit tres vegades: una primera, el 28 d’octubre de
2004, on es va tractar de la seva institucionalització,
la participació de les comunitats autònomes en les
institucions europees i el finançament de la sanitat; una
segona, el 10 de setembre de 2005, monogràfica sobre el
finançament de la sanitat; i una tercera, l’11 de gener de
2007, dedicada a les polítiques d’investigació, aigua i
immigració.
|