TEMARI

TEMA VIII: LES RELACIONS ORGÀNIQUES DE LA GENERALITAT AMB L'ESTAT I AMB LA UNIÓ EUROPEA. L'ACTIVITAT EXTERIOR DE LA GENERALITAT

1. Síntesi del tema

I. Les relacions institucionals de la Generalitat amb l’Estat i amb altres comunitats autònomes.

2.-Mecanismes bilaterals de col·laboració.

a) Convenis entre la Generalitat i l’Estat

Aquests convenis es poden donar sempre que hi hagi la voluntat política de col•laborar entre les dues instàncies, al marge de les conferències sectorials. Els convenis suposen una col•laboració des del respecte a les competències respectives. L’EAC de 2006, regula al seu art. 177 el règim jurídic d’aquests convenis, exigint que es reguli per llei del Parlament el règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, i obliga a publicar al DOGC els convenis subscrits entre el Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat en el termini d’un mes a comptar des del dia en què se signen; també caldrà publicar-los al BOE i aquesta data de publicació és la determinant per la seva eficàcia de cara a tercers.

b) Convenis i acords entre la Generalitat i altres comunitats autònomes

L’art. 145.2 CE permet fer convenis entre diverses CCAA que obliga a comunicar-ho a les Corts Generals, i acords de cooperació amb l’autorització d’aquestes. L’art. 178 de l’EAC estableix l’aprovació prèvia del Parlament de Catalunya quan afecti les facultats legislatives, i en els altres casos es suficient amb què el Govern informi a la Cambra; exigeix que els convenis siguin comunicats a les Corts Generals, i llur vigència comença 60 dies després, llevat que les Corts Generals considerin que s’han de qualificar com acords de cooperació;  s’han de publicar al DOGC.

c) Comissió Bilateral Generalitat-Estat

L’art. 183.1 EAC regula la Comissió Bilateral Generalitat-Estat. La bilateralitat però no és una novetat ja que des del 1987 existia una comissió bilateral reconeguda per la Llei 4/1999, que reformava la Llei 30/1992. Ara, l’art. 183.1 EAC defineix la Comissió bilateral com el marc general i permanent de relació entre els govern de la Generalitat i de l’Estat per a la participació i col•laboració de la Generalitat en l’exercici de competències estatals que afecten l’autonomia de Catalunya, i per a l’intercanviï d’informació i l’establiment de mecanismes de col•laboració en assumptes d’interès comú.
Segons l’article acabat d’esmentar, les funcions de la Comissió Bilateral són “deliberar, fer propostes i si escau, adoptar acords” en relació als següents assumptes: projectes de llei amb incidència en la distribució de competències; programació de la política econòmica general en allò que afecti els interessos i les competències de la Generalitat; els conflictes competencials; l’ impuls i l’avaluació dels mecanismes de col•laboració; la proposta de relació d’organismes estatals en les que la Generalitat pot designar representants; el seguiment de la política europea amb l’objectiu de garantir la participació de la Generalitat en els assumptes europeus, i el seguiment de l’acció exterior amb incidència en les competències de la Generalitat. També, d’acord amb els arts. 144.4 i 149.2 EAC elabora informes preceptius amb caràcter previ a l’exercici de les competències estatals.
Es una Comissió paritària, la presidència de la qual és alternativa per cadascuna de les parts, per torns d’un any. S’ha de reunir com a mínim un cop l’any, i sempre que ho demani una de les parts (art. 183.3 i 4 EAC).
Aquesta Comissió es va constituir el febrer de 2007, i va aprovar el seu Reglament de funcionament per acord de les dues parts (Resolució del 18 de setembre de 2007, de la Secretaria d’Estat de Cooperació Territorial). El Reglament concreta la composició (6 representants de cada part), crea la Secretaria permanent (conjunta de dos representants, un per cada administració) a la qual li assigna les funcions de preparació, elaboració de l’acta de cada sessió i seguiment dels acords. Els acords es prenen conjuntament per les dues parts i es formalitzen per escrit amb la signatura del president i del secretari d’ambdues representacions. Es poden crear subcomissions - l’art. 10.2 del Reglament ha establert les subcomissions de seguiment normatiu i resolució de conflictes; de col•laboració i cooperació; d’infraestructures i equipaments, i d’afers europeus i acció exterior-.
La Comissió Bilateral així configurada ha servit com a marc de diàleg entre les dues parts implicades per a negociar traspassos. Un cop acordats, però, el traspàs de les competències s’ha de formalitzar en el si de la Comissió Mixta de Transferències Estat-Generalitat prevista a la disposició sisena de l’EAC de 1979 i mantinguda a la disposició transitòria segona de l’EAC de 2006.

d) Altres òrgans bilaterals

L’EAC preveu diferents òrgans mixtes de composició paritària on s’expressa la bilateralitat, a banda dels comentats a l’apartat precedent. Així, la Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat, amb competències en l’àmbit del finançament (art. 210), sense perjudici, però, de la participació de la Generalitat en els organismes de caràcter multilateral; la Comissió d’Infraestructures (disposició addicional 3ª), integrada per les administracions estatal, autonòmica i local, que ha de vetllar per la inversió de l’Estat en aquest aspecte, tenint en compte que la inversió de l’Estat a Catalunya s’ha d’equiparar en un període de set anys a la participació del producte interior brut de Catalunya en relació a l’Estat; la Comissió Mixta de Transferències Administració de l’Estat-Generalitat, composta per nou vocals de cada part, es d’especial importància per tal d’acordar el traspàs efectiu dels serveis, que un cop aprovats son publicats per reial decret al BOE i al DOGC. Fins l’any 2006 es van acordar el traspàs de 169 serveis, per tal d’exercir les competències de la Generalitat de manera real i efectiva.