|
TEMARI
TEMA VIII: LES RELACIONS ORGÀNIQUES DE LA GENERALITAT AMB L'ESTAT I
AMB LA UNIÓ EUROPEA. L'ACTIVITAT EXTERIOR DE LA GENERALITAT
1. Síntesi del tema
I. Les relacions institucionals de la Generalitat amb
l’Estat i amb altres comunitats autònomes.
2.-Mecanismes bilaterals de col·laboració.
a) Convenis entre la Generalitat i l’Estat
Aquests convenis es poden donar sempre
que hi hagi la voluntat política de col•laborar entre les
dues instàncies, al marge de les conferències sectorials. Els convenis suposen una col•laboració
des del respecte a les competències respectives. L’EAC de
2006, regula al seu
art. 177 el règim jurídic d’aquests
convenis, exigint que es reguli per llei del Parlament el
règim jurídic dels convenis signats per la Generalitat, i
obliga a publicar al DOGC els convenis subscrits entre el
Govern de la Generalitat i el Govern de l’Estat en el
termini d’un mes a comptar des del dia en què se signen;
també caldrà publicar-los al BOE i aquesta data de publicació és la determinant per
la seva eficàcia de cara a tercers.
b) Convenis i acords entre la Generalitat i
altres comunitats autònomes
L’art. 145.2 CE permet fer convenis entre
diverses CCAA que obliga a comunicar-ho a les Corts Generals,
i acords de cooperació amb l’autorització d’aquestes.
L’art.
178 de l’EAC estableix l’aprovació prèvia del Parlament de
Catalunya quan afecti les facultats legislatives, i en els
altres casos es suficient amb què el Govern informi a la
Cambra; exigeix que els convenis siguin comunicats a les
Corts Generals, i llur vigència comença 60 dies després,
llevat que les Corts Generals considerin que s’han de
qualificar com acords de cooperació; s’han de publicar al
DOGC.
c) Comissió Bilateral Generalitat-Estat
L’art. 183.1 EAC regula la Comissió
Bilateral Generalitat-Estat. La bilateralitat però no és una
novetat ja que des del 1987 existia una comissió bilateral
reconeguda per la Llei 4/1999, que reformava la Llei
30/1992. Ara, l’art. 183.1 EAC defineix la Comissió
bilateral com el marc general i permanent de relació entre
els govern de la Generalitat i de l’Estat per a la
participació i col•laboració de la Generalitat en l’exercici
de competències estatals que afecten l’autonomia de
Catalunya, i per a l’intercanviï d’informació i
l’establiment de mecanismes de col•laboració en assumptes
d’interès comú.
Segons l’article acabat d’esmentar, les funcions de la
Comissió Bilateral són “deliberar, fer propostes i si escau,
adoptar acords” en relació als següents assumptes: projectes
de llei amb incidència en la distribució de competències;
programació de la política econòmica general en allò que
afecti els interessos i les competències de la Generalitat;
els conflictes competencials; l’ impuls i l’avaluació dels
mecanismes de col•laboració; la proposta de relació
d’organismes estatals en les que la Generalitat pot
designar representants; el seguiment de la política europea
amb l’objectiu de garantir la participació de la Generalitat
en els assumptes europeus, i el seguiment de l’acció
exterior amb incidència en les competències de la
Generalitat. També, d’acord amb els arts.
144.4 i
149.2 EAC
elabora informes preceptius amb caràcter previ a l’exercici
de les competències estatals.
Es una Comissió paritària, la presidència de la qual és
alternativa per cadascuna de les parts, per torns d’un any.
S’ha de reunir com a mínim un cop l’any, i sempre que ho
demani una de les parts (art. 183.3 i 4 EAC).
Aquesta Comissió es va constituir el febrer de 2007, i va
aprovar el seu Reglament de funcionament per acord de les
dues parts (Resolució del 18 de setembre de 2007, de la
Secretaria d’Estat de Cooperació Territorial). El Reglament
concreta la composició (6 representants de cada part), crea
la Secretaria permanent (conjunta de dos representants, un
per cada administració) a la qual li assigna les funcions de
preparació, elaboració de l’acta de cada sessió i seguiment
dels acords. Els acords es prenen conjuntament per les dues
parts i es formalitzen per escrit amb la signatura del
president i del secretari d’ambdues representacions. Es
poden crear subcomissions - l’art. 10.2 del Reglament ha
establert les subcomissions de seguiment normatiu i
resolució de conflictes; de col•laboració i cooperació;
d’infraestructures i equipaments, i d’afers europeus i acció
exterior-.
La Comissió Bilateral així configurada ha servit com a marc
de diàleg entre les dues parts implicades per a negociar
traspassos. Un cop acordats, però, el traspàs de les
competències s’ha de formalitzar en el si de la Comissió
Mixta de Transferències Estat-Generalitat prevista a la
disposició sisena de l’EAC de 1979 i mantinguda a la
disposició transitòria segona de l’EAC de 2006.
d) Altres òrgans bilaterals
L’EAC preveu diferents òrgans mixtes de composició paritària on s’expressa la bilateralitat,
a banda dels comentats a l’apartat precedent. Així, la
Comissió Mixta d’Afers Econòmics i Fiscals Estat-Generalitat,
amb competències en l’àmbit del finançament (art. 210), sense perjudici, però, de la participació de la Generalitat
en els organismes de caràcter multilateral; la Comissió
d’Infraestructures (disposició addicional 3ª), integrada per
les administracions estatal, autonòmica i local, que ha de
vetllar per la inversió de l’Estat en aquest aspecte, tenint
en compte que la inversió de l’Estat a Catalunya s’ha
d’equiparar en un període de set anys a la participació del
producte interior brut de Catalunya en relació a l’Estat; la
Comissió Mixta de Transferències Administració de l’Estat-Generalitat,
composta per nou vocals de cada part, es d’especial
importància per tal d’acordar el traspàs efectiu dels
serveis, que un cop aprovats son publicats per reial decret
al BOE i al DOGC. Fins l’any 2006 es van acordar el traspàs
de 169 serveis, per tal d’exercir les competències de la
Generalitat de manera real i efectiva.
|