TEMARI

TEMA VIII: LES RELACIONS ORGÀNIQUES DE LA GENERALITAT AMB L'ESTAT I AMB LA UNIÓ EUROPEA. L'ACTIVITAT EXTERIOR DE LA GENERALITAT

1. Síntesi del tema

III. L’acció exterior de la Generalitat.

1.- Què és l’acció exterior?

El capítol III del títol V de l’EAC està dedicat a l’acció exterior de la Generalitat, entesa com un actuació de projecció exterior en exercici de les seves competències, que no afecta la competència en matèria de relacions internacionals (art. 149.1 3ª CE), que correspon en exclusiva a l’Estat.
Cal separar per tant les dues competències. La projecció exterior de la Generalitat s’expressa en l’aplicació dels tractats internacionals quan la Generalitat té competències per raó de la matèria (reconegut des de bon començament per la jurisprudència constitucional STC 44/1982, de 8 de juliol) o quan obre una oficina comercial i cultural a l’estranger. Aquest darrer supòsit va plantejar problemes quan el Govern basc va obrir una oficina a Brussel•les. La STC 165/1994 de 26 de maig, resol el conflicte de competències plantejat per l’Estat i obre la porta  perquè les comunitats autònomes puguin portar a terme activitats de relleu internacional. S’entén que les relacions internacionals reservades a l’Estat per l’art. 149.1.3ª fan referència als estats com a subjectes de dret internacional per tal de concertar tractats internacionals o exercir la representació diplomàtica. Deixant de banda aquesta reserva de l’Estat, les comunitats autònomes poden exercir el que s’anomena “acció exterior”.
Podem parlar de cinc aspectes, en els quals la Generalitat pot actuar, en exercici de les seves competències, i amb una projecció exterior:

a) La participació de la Generalitat en la formació de la voluntat de l’Estat quan aquest signi un tractat internacional

Deixant de banda el ius contrahendi o treaty-making power, és a dir la celebració de tractats internacionals que només poden ésser signats pels estats, res impedeix que hi hagi una fase de decisió prèvia interna, on pot intervenir la Generalitat. Així, l’EAC ha previst tres mecanismes perquè la Generalitat faci sentir la seva veu: el dret a rebre informació quan l’Estat celebri un tractat internacional que afecti les competències de la Generalitat (art. 196.1), la participació de representants de la Generalitat en les delegacions negociadores espanyoles (art. 196.2) i la sol•licitud al Govern de l’Estat perquè aquest conclogui un tractat internacional quan afecti competències autonòmiques (art. 196.3).

b) L’execució dels tractats internacionals

En l’àmbit intern, l’execució dels tractats internacionals ha de correspondre a l’ens que tingui la competència; si és el cas, la Generalitat. Ara bé, en cas d’incompliment sempre serà l’Estat espanyol qui tindrà la responsabilitat internacional, i hauria d’exigir després la responsabilitat interna, per la via del conflicte negatiu de competències o l’execució estatal forçosa de l' art. 155 CE, malgrat que aquestes solucions no son gaire factibles a la pràctica.

c) Acords de col•laboració

L’art. 195 EAC estableix: “La Generalitat, per a la promoció dels interessos de Catalunya, pot subscriure acords de col•laboració en l’àmbit de les seves competències. Amb aquesta finalitat, els òrgans de representació exterior de l’Estat han de prestar el suport necessari a les iniciatives de la Generalitat”. La naturalesa d’aquest acords de col•laboració no és la dels tractats internacionals, que com hem vist, només pot subscriure l’Estat. No poden generar obligacions de dret internacional, i l’Estat hauria de donar el seu suport en aplicació del principi de lleialtat institucional, i d’allò que disposa l’art. 36.7 de la LOFAGE.

d)Actuacions exteriors de diferent signe

La Generalitat pot realitzar actuacions directes a l’exterior i així l’EAC fa referència a diversos supòsits: establir llaços culturals i lingüístics amb comunitats i territoris que comparteixin llengua, cultura i història (art. 6.4 i art. 12 EAC); participar en organismes internacionals d’interès per a Catalunya, amb especial referència a la UNESCO, d’acord amb la normativa corresponent a cada cas (art. 198 EAC); projecció exterior d’organitzacions catalanes (art.200 EAC), entre les quals destaquen les seleccions esportives catalanes; la cooperació interregional, transfonterera i al desenvolupament (art. 197 EAC).
En el darrer dels supòsits cal fer esment de l’Assemblea de les Regions d’Europa (ARE), associació regional europea, creada el 1984, per  defensar els interessos d’aquest àmbit territorial davant les institucions europees. També és destacable el grup de treball “Quatre Motors d’Europa”, (Catalunya, Llombardia, Roine-Alps i Baden-Württemberg) que defensa aspectes comuns en diversos àmbits, en especial relatius a la ciència, cultura i tecnologia.
En el marc del Consell d’Europa s’integra el “Congrés de Poders Locals i Regionals”, que emet dictàmens i informes. També dins d’aquell organisme s’aprovà el 1980 el “Conveni marc sobre cooperació transfonterera entre entitats territorials”, que l’Estat espanyol ratificà el 1990. Un tractat concret aprovat a l’empara del conveni marc és el tractat entre Espanya i França que permet la cooperació transfonterera entre les regions franceses d’Aquitània, Migdia-Pirineus, Llenguadoc-Rosselló, i els departaments, municipis, i altres demarcacions establertes en el territori d’aquestes regions, i per part espanyola les comunitats autònomes del País Basc, Navarra, Aragó i Catalunya, així com les diverses demarcacions territorials dins el seu àmbit. Les diverses entitats implicades poden formalitzar convenis per  gestionar equipaments o serveis comuns. S’aplica el dret espanyol o el dret francès segons que especifiqui el conveni. El Real Decret 1317/1997, d’1 d’agost, regula el procediment de formalització de convenis transfonterers, el qual exigeix a la Generalitat o a qualsevol comunitat autònoma, la comunicació prèvia a l’Administració General de l’Estat dels projectes de convenis i la publicació posterior al BOE.

e) La cooperació al desenvolupament

El preàmbul fa referència a la construcció d’un ordre mundial més pacífics i just, i el text articulat de l’EAC estableix que la Generalitat ha de realitzar accions de cooperació al desenvolupament (art. 51.2 i art. 197.3), preocupació que ja havia estat regulada a la Llei 26/2001, de 31 de desembre, de cooperació al desenvolupament. El 2003 es va crear l’Agència Catalana de Cooperació al Desenvolupament. El foment de la pau s’estableix també com una finalitat de l’actuació de la Generalitat, a l’art 51 EAC, i per això es va aprovar la Llei 21/2003, de 4 de juny, de foment de la pau.