TEMARI

TEMA I: LA CONSTITUCIÓ DE CATALUNYA EN COMUNITAT AUTÒNOMA DINS L'ESTAT ESPANYOL

7. Test

1.- La Disposició Addicional Primera de la Constitució:
a) Està pensada per facilitar l’ampliació de les competències dels territoris que hagin tingut Règim Foral, en el marc, això sí, dels seus estatuts d’autonomia.
b) Va permetre accedir a l’autonomia a Catalunya sense necessitat de seguir el complex procés previst a l’art. 151.
c) Va ser la via d’accés a l’autonomia que va seguir el País Basc.
d) No ha estat utilitzada per elaborar cap estatut d’autonomia

2. - El sistema constitucional actual de distribució de competències:
a) No preveu que el Senat bloquegi aquells projectes de llei que afecten les competències de les Comunitats Autònomes.
b) Determina al text constitucional les competències que assumeixen totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes.
c) No preveu mecanismes per resoldre els conflictes competencials.
d) No permet que la reforma dels estatuts d’autonomia inclogui reconeixement de drets de manera complementària als previstos constitucionalment sense una reforma constitucional prèvia.

3.- La Disposició Transitòria Segona de la Constitució:
a ) Està pensada per ampliar les competències dels territoris que hagin tingut Règim Foral, en el marc, això sí, dels seus estatuts d’autonomia.
b) Va permetre accedir a l’autonomia a Catalunya sense necessitat de seguir el complex procés previst a l’art. 151.
c) Va ser la via d’accés a l’autonomia que va seguir Extremadura.
d) Està pensada per regular l’autonomia de les comunitat autònomes que han tingut Règim Foral absolutament al marge del contingut constitucional.

4.- Quina naturalesa jurídica té l’Estatut d’Autonomia?
a) És una ordenança dictada pel rei.
b) És un decret llei signat pel president del Govern de l’Estat.
c) És una llei orgànica aprovada per les Corts Generals.
d) És un decret acordat pel Govern de la Generalitat.

5.- Quina institució no té atribuïda per l’Estatut d’Autonomia de Catalunya cap participació en el procés de reforma de l’Estatut?
a) Els ajuntaments.
b ) Les diputacions provincials.
c) El Parlament de Catalunya.
d) Les Corts Generals.

6.- El sistema constitucional actual:
a) Determina en el text constitucional les competències que assumeixen totes i cadascuna de les comunitats autònomes.
b) Necessita ser complementat pels estatuts d’autonomia per saber quin és el repartiment final i concret de competències entre l’Estat i les comunitats autònomes.
c) No permet la reforma dels estatuts d’autonomia sense una reforma constitucional prèvia.
d) Preveu que el Senat veti aquells projectes de llei que afecten les competències de les comunitats autònomes.

7.- Un Estatut d’Autonomia:
a) És una Llei Orgànica estatal, que no es diferència de la resta de lleis orgàniques.
b) És formalment una Constitució.
c) No pot ser contradit per la resta de lleis estatals, i qualsevol llei estatal que el contradigui és contrària a l’ordre constitucional.
d) Només pot ser reformat si així ho aprova el Parlament de Catalunya per majoria de 3/5 parts.

8.- El nou Estatut d’Autonomia preveu:
a) La creació d’un poder judicial català dependent del Govern de la Generalitat,
b) La creació d’una Agència Tributària de Catalunya per a la gestió, recaptació,liquidació i inspecció de tots els tributs existents a Catalunya,
c) La creació d’una Agència Tributària de Catalunya per a la gestió, recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els tributs propis de la Generalitat de Catalunya i també, per delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a la Generalitat,
d) La creació d’una única Agència Tributària a Catalunya, dependent del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat.

9.- Qualsevol reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya requereix:
a) L’aprovació per part de les 3/5 parts del Parlament de Catalunya
b) L’aprovació de les Corts espanyoles per una majoria de 2/3 parts dels seus membres.
c) La seva aprovació en referèndum per part del poble de Catalunya.
d) La seva aprovació en referèndum prèviament a la seva aprovació per part de les Corts Generals.

10.- En el procés d’elaboració de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, els anys 1978 i 1979, van intervenir:
a) El Parlament de Catalunya i les Corts Generals.
b) El poble espanyol i el poble català, mitjançant referèndums d’aprovació d’aquest Estatut.
c) Els diputats i senadors elegits a Catalunya i els elegits a tota Espanya.
d) El Rei, el president Tarradellas i els consells comarcals.

11.- Els principis entorn dels quals s’organitza l’Estat de les Autonomies són:
a) el principi d’autonomia i el principi de territorialitat.
b) el principi d’unitat, el principi d’autonomia i el principi de solidaritat.
c) el principi d’unitat i el principi d’uniformitat.
d) el principi d’autonomia de la voluntat

12.- La via d’accés a l’autonomia:
a) no repercuteix en el nivell de competències
b) repercuteix en el nivell de competències
c) en alguna ocasió ha repercutit en el nivell de competències però aleshores ràpidament el Govern de l’Estat ho ha solucionat mitjançant una llei d’harmonització.
d) encara no ha repercutit en el nivell de competències i ningú no sap què pot passar en el futur si es desenvolupa la clàusula residual.

13.- Com a precedents de l’actual autonomia política de Catalunya podem incloure (dins el segle XX):
a) les Bases de Manresa, la Diputació del General i la Compilació de dret civil especial de Catalunya.
b) el Pacte de Tortosa i l’Estatut de 1932
c) únicament l’Estatut de 1932, perquè el de 1979 és una reforma de l’anterior.
d) l’Estatut de 1932 i l’Estatut de 1979

14.- El principi dispositiu en matèria d’autonomies:
a) vol dir que la Constitució recull el dret a l’autonomia de les nacionalitats i regions, però no configura el mapa autonòmic. Per tant, han d’ésser els diferents territoris els que han de manifestar llur voluntat de constituir-se en Comunitats Autònomes, així com també les competències que assumiran els seus Estatuts d’Autonomia.
b) vol dir que gràcies a la Constitució disposen automàticament d’un Estatut d’Autonomia i per tant han de disposar de tot allò que la norma fonamental obliga a tenir.
c) significa que si no disposen de prou consciència col•lectiva com a nacionalitats o regions no poden accedir a l’autonomia política, i, per tant, només poden gaudir d’autonomia administrativa.
d) comporta que la Constitució posa a disposició dels governs autonòmics la possibilitat de demanar l’autonomia en el termini que estableix el mateix text constitucional, i sinó es fa així aquells son obligats a elaborar un Estatut d’Autonomia o a reformar el que ja tenen.

15.- l’Estatut d’Autonomia de 2006 va ser aprovat gràcies a una participació popular en el referèndum, de les següents característiques:
a) una participació del 73,90 % del cens electoral
b) una participació del 49,41 % del cens electoral
c) una participació del 50,59% del cens electoral
d) una participació del 20,48 del cens electoral

16.- L’entrada en vigor de l’EAC de 2006 comporta:
a) una modificació de la distribució de competències, la jurisprudència constitucional i el bloc de constitucionalitat.
b) una modificació de la distribució de competències, sense que pugui afectar a la jurisprudència constitucional.
c) una recomposició de la distribució de competències que exigirà canviar el text constitucional.
d) la reforma immediata de la Constitució, que ja s’ha començat a preparar en el Congrés dels Diputats.

17.- L’Estatut d’Autonomia de 2006:
a) té un fort component de pacte entre els representants del poble de Catalunya i els de tota Espanya, com es pot observar en el procediment de la seva elaboració.
b) no pot ser mai producte de cap concepció pactista, perquè l’Estat de les autonomies no és un Estat federal.
c) és un pacte d’Estat entre Catalunya i Espanya, com si l’Estat espanyol fos un Estat federal.
d) té un fort component de pacte entre els representants del poble de Catalunya i els de tota Espanya, com es pot observar en el procediment de la seva elaboració i el de la seva reforma.

18.- L’Estatut d’Autonomia de 2006:
a) implica la reforma de moltes lleis estatals i catalanes.
b) obligar a reformar les lleis estatals primers i després les catalanes.
c) exigeix la reforma de totes les lleis estatals.
d) no pot implicar la reforma de cap llei, perquè això seria inconstitucional.

19.- L’Estatut d’Autonomia de 2006:
a) ha estat objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat per part de parlamentaris del PP i una qüestió d’inconstitucionalitat.
b) ha estat objecte de set recursos d’inconstitucionalitat.
c) ha estat objecte de sis recursos d’inconstitucionalitat.
d) no ha estat objecte de cap recurs d’inconstitucionalitat sinó de set recursos d’empara.

20.- L’elaboració de l’EAC de 2006 es va fer seguint les següents fases:
a) iniciativa del Govern de la Generalitat, tramitació a les Corts Generals, aprovació en referèndum i consulta al Tribunal Constitucional, fase en la qual encara hi som.
b) iniciativa del Parlament de Catalunya, tramitació a les Corts Generals, referèndum del poble de Catalunya, sanció i promulgació del Rei, publicació i entrada en vigor.
c) iniciativa del Parlament de Catalunya, tramitació primer al Senat i després al Congrés dels Diputats, publicació, sanció i promulgació del Rei, i entrada en vigor.
d) iniciativa del Govern central, publicació en el DOGC, consulta a les Corts Generals, sanció i promulgació del Rei, i entrada en vigor.