1.- La Disposició Addicional Primera de la
Constitució:
a) Està pensada per facilitar l’ampliació de les
competències dels territoris que hagin tingut Règim Foral, en el
marc, això sí, dels seus estatuts d’autonomia.
b) Va permetre accedir a l’autonomia a Catalunya sense
necessitat de seguir el complex procés previst a l’art. 151.
c) Va ser la via d’accés a l’autonomia que va seguir el País
Basc.
d) No ha estat utilitzada per elaborar cap estatut d’autonomia
2. - El sistema constitucional actual de
distribució de competències:
a) No preveu que el Senat bloquegi aquells projectes de llei
que afecten les competències de les Comunitats Autònomes.
b) Determina al text constitucional les competències que
assumeixen totes i cadascuna de les Comunitats Autònomes.
c) No preveu mecanismes per resoldre els conflictes
competencials.
d) No permet que la reforma dels estatuts d’autonomia inclogui
reconeixement de drets de manera complementària als previstos
constitucionalment sense una reforma constitucional prèvia.
3.- La Disposició Transitòria Segona de la
Constitució:
a ) Està pensada per ampliar les competències dels
territoris que hagin tingut Règim Foral, en el marc, això sí,
dels seus estatuts d’autonomia.
b) Va permetre accedir a l’autonomia a Catalunya sense
necessitat de seguir el complex procés previst a l’art. 151.
c) Va ser la via d’accés a l’autonomia que va seguir
Extremadura.
d) Està pensada per regular l’autonomia de les comunitat
autònomes que han tingut Règim Foral absolutament al marge del
contingut constitucional.
4.- Quina naturalesa jurídica té l’Estatut
d’Autonomia?
a) És una ordenança dictada pel rei.
b) És un decret llei signat pel president del Govern de l’Estat.
c) És una llei orgànica aprovada per les Corts Generals.
d) És un decret acordat pel Govern de la Generalitat.
5.- Quina institució no té atribuïda per
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya cap participació en el procés
de reforma de l’Estatut?
a) Els ajuntaments.
b ) Les diputacions provincials.
c) El Parlament de Catalunya.
d) Les Corts Generals.
6.- El sistema constitucional actual:
a) Determina en el text constitucional les competències que
assumeixen totes i cadascuna de les comunitats autònomes.
b) Necessita ser complementat pels estatuts d’autonomia per
saber quin és el repartiment final i concret de competències
entre l’Estat i les comunitats autònomes.
c) No permet la reforma dels estatuts d’autonomia sense una
reforma constitucional prèvia.
d) Preveu que el Senat veti aquells projectes de llei que
afecten les competències de les comunitats autònomes.
7.- Un Estatut d’Autonomia:
a) És una Llei Orgànica estatal, que no es diferència de la
resta de lleis orgàniques.
b) És formalment una Constitució.
c) No pot ser contradit per la resta de lleis estatals, i
qualsevol llei estatal que el contradigui és contrària a l’ordre
constitucional.
d) Només pot ser reformat si així ho aprova el Parlament de
Catalunya per majoria de 3/5 parts.
8.- El nou Estatut d’Autonomia preveu:
a) La creació d’un poder judicial català dependent del
Govern de la Generalitat,
b) La creació d’una Agència Tributària de Catalunya per a la
gestió, recaptació,liquidació i inspecció de tots els tributs
existents a Catalunya,
c) La creació d’una Agència Tributària de Catalunya per a la
gestió, recaptació, la liquidació i la inspecció de tots els
tributs propis de la Generalitat de Catalunya i també, per
delegació de l’Estat, dels tributs estatals cedits totalment a
la Generalitat,
d) La creació d’una única Agència Tributària a Catalunya,
dependent del Departament d’Economia i Finances de la
Generalitat.
9.- Qualsevol reforma de l’Estatut
d’Autonomia de Catalunya requereix:
a) L’aprovació per part de les 3/5 parts del Parlament de
Catalunya
b) L’aprovació de les Corts espanyoles per una majoria de 2/3
parts dels seus membres.
c) La seva aprovació en referèndum per part del poble de
Catalunya.
d) La seva aprovació en referèndum prèviament a la seva
aprovació per part de les Corts Generals.
10.- En el procés d’elaboració de
l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, els anys 1978 i 1979, van
intervenir:
a) El Parlament de Catalunya i les Corts Generals.
b) El poble espanyol i el poble català, mitjançant referèndums
d’aprovació d’aquest Estatut.
c) Els diputats i senadors elegits a Catalunya i els elegits a
tota Espanya.
d) El Rei, el president Tarradellas i els consells comarcals.
11.- Els principis entorn dels quals
s’organitza l’Estat de les Autonomies són:
a) el principi d’autonomia i el principi de territorialitat.
b) el principi d’unitat, el principi d’autonomia i el principi
de solidaritat.
c) el principi d’unitat i el principi d’uniformitat.
d) el principi d’autonomia de la voluntat
12.- La via d’accés a l’autonomia:
a) no repercuteix en el nivell de competències
b) repercuteix en el nivell de competències
c) en alguna ocasió ha repercutit en el nivell de competències
però aleshores ràpidament el Govern de l’Estat ho ha solucionat
mitjançant una llei d’harmonització.
d) encara no ha repercutit en el nivell de competències i ningú
no sap què pot passar en el futur si es desenvolupa la clàusula
residual.
13.- Com a precedents de l’actual
autonomia política de Catalunya podem incloure (dins el segle XX):
a) les Bases de Manresa, la Diputació del General i la
Compilació de dret civil especial de Catalunya.
b) el Pacte de Tortosa i l’Estatut de 1932
c) únicament l’Estatut de 1932, perquè el de 1979 és una reforma
de l’anterior.
d) l’Estatut de 1932 i l’Estatut de 1979
14.- El principi dispositiu en matèria
d’autonomies:
a) vol dir que la Constitució recull el dret a l’autonomia
de les nacionalitats i regions, però no configura el mapa
autonòmic. Per tant, han d’ésser els diferents territoris els
que han de manifestar llur voluntat de constituir-se en
Comunitats Autònomes, així com també les competències que
assumiran els seus Estatuts d’Autonomia.
b) vol dir que gràcies a la Constitució disposen automàticament
d’un Estatut d’Autonomia i per tant han de disposar de tot allò
que la norma fonamental obliga a tenir.
c) significa que si no disposen de prou consciència col•lectiva
com a nacionalitats o regions no poden accedir a l’autonomia
política, i, per tant, només poden gaudir d’autonomia
administrativa.
d) comporta que la Constitució posa a disposició dels governs
autonòmics la possibilitat de demanar l’autonomia en el termini
que estableix el mateix text constitucional, i sinó es fa així
aquells son obligats a elaborar un Estatut d’Autonomia o a
reformar el que ja tenen.
15.- l’Estatut d’Autonomia de 2006 va ser
aprovat gràcies a una participació popular en el referèndum, de
les següents característiques:
a) una participació del 73,90 % del cens electoral
b) una participació del 49,41 % del cens electoral
c) una participació del 50,59% del cens electoral
d) una participació del 20,48 del cens electoral
16.- L’entrada en vigor de l’EAC de 2006
comporta:
a) una modificació de la distribució de competències, la
jurisprudència constitucional i el bloc de constitucionalitat.
b) una modificació de la distribució de competències, sense que
pugui afectar a la jurisprudència constitucional.
c) una recomposició de la distribució de competències que
exigirà canviar el text constitucional.
d) la reforma immediata de la Constitució, que ja s’ha començat
a preparar en el Congrés dels Diputats.
17.- L’Estatut d’Autonomia de 2006:
a) té un fort component de pacte entre els representants del
poble de Catalunya i els de tota Espanya, com es pot observar en
el procediment de la seva elaboració.
b) no pot ser mai producte de cap concepció pactista, perquè
l’Estat de les autonomies no és un Estat federal.
c) és un pacte d’Estat entre Catalunya i Espanya, com si l’Estat
espanyol fos un Estat federal.
d) té un fort component de pacte entre els representants del
poble de Catalunya i els de tota Espanya, com es pot observar en
el procediment de la seva elaboració i el de la seva reforma.
18.- L’Estatut d’Autonomia de 2006:
a) implica la reforma de moltes lleis estatals i catalanes.
b) obligar a reformar les lleis estatals primers i després les
catalanes.
c) exigeix la reforma de totes les lleis estatals.
d) no pot implicar la reforma de cap llei, perquè això seria
inconstitucional.
19.- L’Estatut d’Autonomia de 2006:
a) ha estat objecte d’un recurs d’inconstitucionalitat per
part de parlamentaris del PP i una qüestió
d’inconstitucionalitat.
b) ha estat objecte de set recursos d’inconstitucionalitat.
c) ha estat objecte de sis recursos d’inconstitucionalitat.
d) no ha estat objecte de cap recurs d’inconstitucionalitat sinó
de set recursos d’empara.
20.- L’elaboració de l’EAC de 2006 es va
fer seguint les següents fases:
a) iniciativa del Govern de la Generalitat, tramitació a les
Corts Generals, aprovació en referèndum i consulta al Tribunal
Constitucional, fase en la qual encara hi som.
b) iniciativa del Parlament de Catalunya, tramitació a les Corts
Generals, referèndum del poble de Catalunya, sanció i
promulgació del Rei, publicació i entrada en vigor.
c) iniciativa del Parlament de Catalunya, tramitació primer al
Senat i després al Congrés dels Diputats, publicació, sanció i
promulgació del Rei, i entrada en vigor.
d) iniciativa del Govern central, publicació en el DOGC,
consulta a les Corts Generals, sanció i promulgació del Rei, i
entrada en vigor.