TEMARI
TEMA VII: LES COMPETÈNCIES DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA
1. Síntesi del tema
1.2 Les tipologies competencials.
a) Les competències exclusives.
Hem d’entendre com a competències exclusives aquelles tipologies en que l’òrgan que n’és el titular ostenta totes les potestats públiques sobre la matèria en qüestió, totes les funcions. L’art. 110 de l’Estatut delimita amb precisió quines funcions corresponent a la Generalitat en els casos de les matèries sobre les quals té competència exclusiva: “...la potestat legislativa, la potestat reglamentària i la funció executiva. Correspon únicament a la Generalitat l’exercici d’aquestes potestats i funcions, mitjançant les quals pot establir polítiques pròpies”. Sota aquest qualificatiu de “competències exclusives trobem a l’Estatut actual, entre altres, les següents:
• agricultura (art. 116.1)
• aigües que pertanyin a conques hidrològiques intracomunitàries (117.1).
• caça i pesca fluvial (119.1),
• regulació de les caixes d’estalvi amb domicili a Catalunya (120.1),
• comerç i fires (121.1),
• consum (123),
• cooperatives (124),
• cultura (127.1),
• habitatge (137.1).
• indústria (139).
• ports, aeroports i heliports que no tinguin la qualificació legal d’interès general (140.1).
• jocs, apostes i casinos si l’activitat es duu a terme íntegrament dins del territori de Catalunya (141.1).Tot i la importància de les potestats que integren la competència exclusiva d’un ens, de la Generalitat de Catalunya, en aquest cas, cal tenir present que això no significa que la matèria en qüestió estigui absolutament a disposició del seu titular. Per què? Molt senzill, els àmbits competencials no són compartiment estancats que no tinguin cap connexió entre sí. En la vida real sobre objectes i realitats coincideixen titularitats competencials diferents i amb el mateix grau de legitimació. Per exemple, sobre una edifici situat a la vora del mar, que pertany a una empresa que es dedica a transport de mercaderies per mar, incideixen, com a mínim, la competències estatals sobre marina mercant, costes i legislació laboral, i les competències de la Generalitat de Catalunya sobre urbanisme, comerç, indústria, protecció civil, ús de les llengües oficials, etc.. És a dir, en un moment donat, l’exercici d’una titularitat competencial es pot veure dificultat per l’exercici d’una altra titularitat competencial. Aquesta circumstància no és sempre una situació de fet, com en aquests casos, sinó que és una situació de dret volguda per la pròpia Constitució. Moltes vegades una competència exclusiva de la Generalitat es pot veure limitada per una altra competència exclusiva de l’Estat, ja que algunes competències que li reserva l’article 149.1 tenen un caire molt transversal i afecten diversos àmbits materials, com, per exemple,
• regulació de les condicions bàsiques que garanteixin la igualtat de tots els espanyols en l’exercici dels drets (1),
• relacions internacionals (3),
• bases i coordinació de la planificació general de l’economia (13),
• hisenda general i deute de l’Estat (14)
• bases del règim jurídic de les administracions públiques (18)L’Estatut actual, a diferencia de l’anterior, ja ha introduït aquestes limitacions a l’hora de definir el contingut d’algunes de les competències exclusives de la Generalitat. Hem vist més amunt com l’article 116 a l’hora d’assumir la competència en matèria d’agricultura i ramaderia com a exclusiva inclou l’incís “respectant el que estableixi l’Estat en exercici de les competències que li atribueix l’article 149.1.13 i 16 de la Constitució”, que fan referència, com hem vist, a les “bases i coordinació de la planificació general de l’economia” i a la “sanitat exterior i les bases i coordinació general de la sanitat”. És a dir l’exercici que faci la Generalitat de Catalunya de la competència exclusiva en matèria d’agricultura haurà de respectar la planificació econòmica de l’Estat, així com les seves normes sanitàries. Com en la nostra història recent aquests titularitats de l’Estat de tipus transversal han estat utilitzades amb freqüència per tal de limitar àmbits competencials que, en principi, semblaven prou exclusius de la Generalitat de Catalunya i aquest fet ha generat una certa inseguretat jurídica, el nou Estatut ha intentat, en la mesura del possible, definir exhaustivament les potestats que inclou cadascuna de les competències assumides per la Generalitat. Tenint en compte que l’Estatut forma part del bloc de la constitucionalitat i que l’Estat (i el Tribunal Constitucional) hi estan vinculats, la nova redacció de les competències en text estatutari intenta evitar “sorpreses” a l’hora de dilucidar futurs conflictes competencials. Ara bé, una de les conseqüències primeres és l’extensió del nou text que resulta molt més llarg i detallat que l’anterior. Per seguir amb l’exemple de la competència sobre agricultura i ramaderia, i posar un exemple meridianament clar del que estem dient, l’article 116, després de l’esment a les competències estatals que cal tenir en compte en l’exercici de la competència exclusiva diu: “...Aquesta competència inclou en qualsevol cas:
La regulació i el desenvolupament de l’agricultura, la ramaderia i el sector agroalimentari.
La regulació i l’execució sobre la qualitat, la traçabilitat i les condicions dels productes agrícoles i ramaders, i també la lluita contra els fraus en l’àmbit de la producció i la comercialització agroalimentàries.
La regulació de la participació de les organitzacions agràries i ramaderes i de les cambres agràries en organismes públics.
La sanitat vegetal i animal en els casos en què no tingui efectes sobre la salut humana i la protecció dels animals...”
I segueix fins a completar cinc apartats més amb continguts concrets de la competència específica.
Com a conclusió, doncs, hem de tenir present que la qualificació d’una competència de la Generalitat de Catalunya com a exclusiva, exclou de la seva regulació directa a l’Estat, però no impedeix que altres competències de l’Estat hi puguin incidir.
