2.2.3 la llei electoral
Catalunya és l’única Comunitat
autònoma sense llei electoral pròpia. L’anterior Estatut
recollia el règim electoral de Catalunya en la
disposició transitòria quarta, la qual manté la vigència
com a regulació transitòria segons la disposició
transitòria segona de l’actual Estatut d’autonomia.
Aquesta regulació es mantindrà fins que una llei no
reguli el procediment per a les eleccions al Parlament
de Catalunya.
L’ Estatut no condiciona gaire més enllà del que
estableix la Constitució el sistema electoral del
Parlament de Catalunya, sinó que remet a una futura llei
electoral. La manca d’aquesta llei implica que, amb
excepció del nombre de diputats i de la determinació de
circumscripcions electorals, s’apliqui a les eleccions
al Parlament les normes que regulen les eleccions
legislatives al Congrés dels Diputats recollides a la
Llei orgànica del Règim electoral general de 19 de juny
de 1985 (LOREG). Segons la norma estatutària es
necessita el vot favorable de 2/3 parts del Parlament
per tal d’aprovar aquesta futura llei electoral; i tot i
que s’han presentat propostes sobre la llei electoral
catalana, els partits polítics catalans no es posen
d’acord perquè esdevingui una realitat.
Així doncs, coneixent l’existència
d’aquestes tipus especials de lleis, hem de tenir en
compte dos procediments legislatius diferents:
l’ordinari i l’especial.