TEMARI
TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA
1. Síntesi del tema
2. Les fonts del dret a Catalunya
2.2 La llei autonòmica
De la Constitució i l’Estatut es desprèn que hi ha dues manifestacions de la potestat legislativa: d’una banda, les lleis de producció parlamentària, i de l’altra, les normes governamentals amb rang de llei. Dins les lleis parlamentàries distingim les lleis estatals que procedeixen del Parlament estatal i que poden ser orgàniques o ordinàries i les lleis de les comunitats autònomes com Catalunya. No obstant això, cal tenir en compte que la Constitució també recull altres formes especials de lleis parlamentàries com són les lleis referendades i les lleis paccionades. A més a més de les lleis parlamentàries hem de tenir en compte les normes governamentals amb rang de llei com són els decrets legislatius i els decret llei.
L’autonomia de què gaudeix Catalunya és de caràcter polític i no merament administratiu (STC 25 i 32/1981), la qual cosa comporta que la Comunitat autònoma té facultat o poder legislatiu, la capacitat d’elaborar llei dins els seus àmbits competencials. A través d’aquest poder es porten a terme polítiques públiques pròpies establertes pels seus òrgans i que per tant, es diferencien d’altres comunitats autònomes i de les de l’Estat. El poder legislatiu es concentra en el Parlament de Catalunya (art. 55.2 EAC) i el producte normatiu del seu exercici és la llei.
La llei autonòmica presenta el mateix rang i la mateixa força vinculant que la llei estatal, regula en l’àmbit corresponent les seves relacions amb les normes de grau jeràrquic inferior, de la mateixa manera que la llei estatal i pot regular totes les matèries de la seva competència. La llei autonòmica com qualsevol altra llei és vinculant pels jutges i tribunals i només pot ser controlada pel Tribunal Constitucional (art. 153.a CE).
La relació de la llei autonòmica amb la llei estatal es basa sobre el principi de competència, per tant hem de tenir en compte l’aplicabilitat territorial de la llei autonòmica que abraça els límits de la comunitat autònoma, la vinculació a la legislació bàsica de l’Estat quan es tracti de l’exercici d’una competència compartida i la suspensió de l’aplicabilitat de la llei autonòmica en el cas d’impugnació davant el Tribunal Constitucional, la qual cosa no succeeix en el cas de la llei estatal (art. 161.2 CE i 30 LOTC); aquest fet expressa la primacia i la protecció que s’ofereix a l’interès general representat per l’Estat davant l’interès particular d’una comunitat autònoma.
En cas de conflicte entre una llei estatal i una autonòmica es resoldrà mitjançant el principi de competència, és a dir, tenint en compte a quins òrgans se’ls ha atribuït la titularitat de la competència en qüestió. No s’aplica el principi de jerarquia.
Així doncs, encara que les lleis de les comunitats autònomes siguin de la mateixa naturalesa que les lleis de l’Estat, es troben amb una sèrie de límits en el seu desenvolupament que no hem d’ignorar. Podem referir-nos a alguns d’ells:
límits territorials, que d’una banda, la norma autonòmica no pot atendre més que els interessos del seu territori, i de l’altra les seves facultats no poden sobrepassar aquest límit; la qual cosa no significa que a les comunitats autònomes els estigui vedat, dins l’ús de les seves competències, adoptar decisions que poden produir conseqüències de fet en altres llocs de l’Estat (Sentència del Tribunal Constitucional 37/1981, de 16 de novembre: 44/1984, de 27 de març).
límits materials, ja que les comunitats autònomes només poden exercir les seves competències legislatives sobre les matèries assumides als seus estatuts.
límits derivats dels preceptes constitucionals que constitueixen un límit per al legislador estatal i per l’autonòmic.
límits derivats de les obligacions internacionals, amb especial rellevància en l’àmbit europeu.
límits derivats de l’interès general que podrà motivar una llei d’harmonització segons les condicions establertes a l’article 150.3 CE.
Dins l’ordenament jurídic català, al costat de la llei ordinària, trobem diferents tipus de llei en funció de la matèria que regulen i en funció del seu procediment de tramitació i aprovació com són les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut i les lleis de pressupostos. No hi ha diferències de rang entre aquestes lleis.
2.2.1 les lleis de desenvolupament bàsic de l’Estatut
2.2.2 les lleis de pressupostos
2.2.3 la llei electoral
2.2.4 el procediment legislatiu ordinari i les seves modalitats
2.2.5 els procediments legislatius especials
2.2.6 el control de les lleis autonòmiques
