TEMARI
TEMA VI: LES FONTS DEL DRET A CATALUNYA
1. Síntesi del tema
2. Les fonts del dret a Catalunya
2.2 La llei autonòmica
2.2.4 el procediment legislatiu ordinari i les seves modalitats
L’article 62 de l’Estatut sobre la iniciativa legislativa i exercici de la funció legislativa regula alguns aspectes d’aquest procediment, tanmateix però és el Reglament del Parlament de Catalunya la norma que conté la descripció de tot aquest procés i que distingeix també diferents modalitats d’aquest procediment ordinari (procediment d’urgència, de lectura única i d’aprovació de la llei en comissió) amb l’objectiu d’accelerar l’aprovació de les lleis.
Fases d’aquest procediment:
La iniciativa legislativa.
És la primera fase i consisteix en la presentació d’un text a la Cambra per part dels subjectes legitimitats amb la pretensió de convertir-lo en llei. Aquesta iniciativa correspon als diputats, als grups parlamentaris i al Govern, en els termes que la llei estableixi, als ciutadans a través de la iniciativa legislativa popular i als òrgans representatius dels ens supramunicipals de caràcter territorial (art. 62 EAC).
Requisits generals:
els projectes i proposicions han de tenir un objecte determinat degudament motivat i documentat per poder-s’hi pronunciar.
s’han d’adreçar a la Mesa del Parlament que verifica el compliment dels requisits i els admet o no a tràmit.
A més d’aquests requisits generals, la llei pot establir altres requisits segons el subjecte que exerceixi la iniciativa.
la tramitació i aprovació parlamentàries.
S’inicia el procediment legislatiu al Parlament. Totes les forces representades al Parlament tenen dret a expressar la seva posició per mitjà d’un debat en virtut dels principis de pluralisme i contradicció; però la decisió s’adoptarà per majoria amb els quòrum i les garanties que el Reglament del Parlament estableix. Distingim les fases següents:
el debat de totalitat davant el Ple de la Cambra sobre la valoració general del text.
la compareixença de les organitzacions i grups socials: després del debat a la totalitat, en el termini de cinc dies, els parlamentaris poden proposar la compareixença de les organitzacions i grups socials interessats en la regulació de què es tracti.
la presentació d’esmenes a l’articulat. Aquestes poden ser presentades pels diputats o pels grups parlamentaris en un termini de quinze dies i són admeses per la comissió. Poden ser de tres tipus: de supressió, de modificació i d’addició.
l’informe de la ponència integrada per un membre de la comissió de cada grup parlamentari.
dictamen de la comissió i l’aprovació pel Ple del Parlament. Després del debat en comissió, i de la reserva d’esmenes i vots particulars, es passa al Ple, llevat que es sol•liciti el dictamen del Consell Consultiu (Consell de Garanties Estatutàries), el qual pot originar l’obertura d’un nou termini per a la presentació d’esmenes. En el Ple es debat i es vota article per article, primer les esmenes que han estat rebutjades en la comissió i els vots particulars, i després el text aprovat per la comissió. El president/a del Parlament pot ordenar i agrupar les votacions per matèries, grups d’articles o d’esmenes o per paràgrafs d’articles.
Els projectes i proposicions es poden retirar fins al moment anterior a la votació final en el Ple o en comissió si aquesta actua en seu legislativa plena.
la promulgació i la publicació de la llei. Tal i com disposa l’article 65 EAC el tràmit de la promulgació i la publicació de la llei es el darrer d’aquest procediment legislatiu i s’integri en l’ordenament jurídic amb força vinculant tant per als ciutadans com pels poders públics. Les lleis autonòmiques són promulgades pel president autonòmic en nom del rei. Es tracta d’un acte de compliment obligat del president de la Generalitat, amb què es constata que el Parlament de Catalunya ha aprovat la llei que es publica i que rep amb la promulgació el número d’identificació i la data corresponent.
Amb la publicació de la llei al DOGC dins el termini de quinze dies des de la seva aprovació, aquesta es dóna a conèixer íntegrament i de forma definitiva. Dins el termini de vint dies des de la data de la publicació - el període general de vacatio legis d’una norma si aquesta no diu una altra cosa o disposa un altre termini-, la norma jurídica desplega el seu efecte vinculant per a tothom. La versió oficial en castellà és la traducció elaborada per la Generalitat que es publica en el BOE.
Aquest doble tràmit de promulgació i publicació es aplicable a les modalitats d’aquest procediment ordinari legislatiu i als procediments legislatius especials.Modalitats del procediment legislatiu ordinari:
el procediment d’urgència. Aquest, redueix els terminis del procediment ordinari a la meitat, i en manté totes les fases. Segons el Reglament del Parlament de Catalunya l’acord el pren la Mesa del Parlament si així ho demanen el Govern, tres grups parlamentaris o una cinquena part dels diputats (art. 96 RPC).
el procediment de lectura única. Aquest, suprimeix totes les fases prèvies al debat del Ple o de la comissió. Aquest procediment només es pot seguir si la naturalesa del text ho aconsella o si la seva simplicitat ho permet (art. 126.1 RPC). El Ple de la Cambra ha de decidir si es segueix aquesta modalitat o no, a proposta del Govern, de la Mesa del Parlament, un cop escoltada la Junta de Portaveus, o a iniciativa d’aquesta.
l’aprovació de la llei en comissió. Es mantenen totes les fases del procediment ordinari llevat del debat i la votació en el Ple que es substituïda per la comissió. Aquesta tramitació l’ha de aprovar el Ple, a proposta de la Mesa del Parlament, de dos grups parlamentaris o d’una cinquena part de diputats. Cal tenir en compte, que no es pot delegar en comissió l’aprovació de projectes de llei i de proposicions de llei quan es tracta d’una llei de desplegament bàsic de l’Estatut, de la llei de pressupostos o de l’elaboració de les lleis de delegació legislativa al Govern (art. 124 RPC), ni la reforma de l’Estatut (art. 62.3 EAC).
