TEMARI
TEMA VIII: LES RELACIONS ORGÀNIQUES DE LA GENERALITAT AMB L'ESTAT I AMB LA UNIÓ EUROPEA. L'ACTIVITAT EXTERIOR DE LA GENERALITAT
1. Síntesi del tema
II. Les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.
1) La participació en la formació de la voluntat estatal davant la Unió Europea.
Aquesta activitat és transcendental per tal de respectar les competències autonòmiques i no es fàcil portar-la a terme ateses les mancances en les tècniques d' integració política que mostra l’Estat espanyol (i de forma especial, com hem vist, el Senat). A més, l’entrada a les comunitats europees va significar en molts casos afeblir les competències autonòmiques reconegudes als estatuts d’autonomia. Per tot això, des de bon començament la participació autonòmica es canalitzà a través de les conferències sectorials regulades a la legislació administrativa. En un segon moment, s’institucionalitzà la Conferencia per Afers Relacionats amb les Comunitats Europees, mitjançant la Llei estatal 2/1997, de 13 de març. La Conferència per a Afers Relacionats amb les Comunitats Europees es presidida pel ministre d’Administracions Públiques, i hi assisteixen també els secretaris d’Estat de política exterior i de la Unió Europea, així com el secretari d’Estat per les Administracions Públiques; d’altra banda hi assisteixen els disset consellers responsables d’afers europeus, i dos representants de Ceuta i Melilla. Les seves funcions son més aviat de deliberació i informació, i en un segon moment s’adopta un acord que s’expressa a través de la resolució de l’òrgan central corresponent. Quan hi ha una conferència sectorial específica, l’afer es discuteix en aquesta.
Paral•lelament, s’acordà la possibilitat de participar en comitès consultius de la Comissió i la creació del “conseller autonòmic” en la Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea (REPER). En efecte, la Resolució de 28 de febrer de 2005, que ordena la publicació dels Acords de 9 de desembre de 2004 de la Conferència per a Afers Relacionats amb les comunitats europees, garanteix la presència autonòmica en la REPER, i en els grups de treball i assistència al Consell de la Unió Europea. L’art. 187 EAC incorpora aquests mecanismes de participació, i preveu la participació de la Generalitat en la designació de representants en el marc de la REPER, i en grups de treball i altres representacions, especialment rellevants quan afectin competències de la Generalitat. L’art. 192 EAC determina que la Generalitat pot establir una delegació davant les institucions europees.
L’Acord de la Conferència per Afers Relacionats amb la Unió Europea, de 30 de novembre de 1994, sobre participació interna de les comunitats autònomes en els afers comunitaris europeus per mitjà de les conferències sectorials publicat per la Resolució de 10 de març de 1995 de la Secretaria d’Estat per a les Administracions Territorials, estableix les següents regles:
quan l’afer europeu afecti exclusivament competències de l’Estat, aquest s’ha de limitar a informar les comunitats autònomes en el marc de la conferència sectorial corresponent.
si es veuen afectades competències legislatives exclusives de les comunitats autònomes, l’Estat ha de tenir en compte l’opinió de manera determinant, sempre que hi hagi una posició comuna entre ella; en un altre cas, l’Estat s’ha de limitar a prendre nota dels diferents arguments expressats.
Quan es tracti de l’afectació a una competència compartida, l’Estat ha de respectar l’acord al qual arribin les comunitats autònomes.
Com es pot comprendre, un dels problemes que es plantegen és la posició comuna entre totes les comunitats autònomes. En qualsevol cas, l’art186.3 EAC, estableix que “La posició expressa per la Generalitat és determinant per a la formació de la posició estatal si afecta les seves competències exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden derivar conseqüències financeres o administratives especialment rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició ha d’ésser escoltada per l’Estat”.
Abans, l’art. 186.1 EAC, diu: “La Generalitat participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en els afers relatius a les competències o als interessos de Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la legislació sobre aquesta matèria”.
Cal tenir en compte que el diàleg bilateral és també una de les exigències de l’EAC, perquè a l’art. 186.2 afirma que “La Generalitat ha de participar de manera bilateral en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la participació es fa en el marc dels procediments multilaterals que s’estableixin”. L’òrgan adequat per a dur a terme aquest diàleg és la Comissió Bilateral Generalitat-Estat (art. 183.2.g EAC).
L’art. 186.4 EAC estableix l’obligació de l’Estat d’informar la Generalitat de manera completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes presentades davant la Unió Europea. El Govern de la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons correspongui, les observacions i les propostes que estimin convenients sobre aquestes iniciatives i propostes. Es tracta d’un dret d’informació del qual la Generalitat ja gaudeix per mitjà del sistema multilateral, però que així és pretén reforçar. El mateix podem dir, dels processos d’informació en la revisió, o en el seu cas, subscripció i ratificació dels tractats de la Unió Europea, segons l’art. 185 EAC
.
