II. Les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.
1) La participació en la formació de la voluntat estatal
davant la Unió Europea.
Aquesta activitat és transcendental per tal
de respectar les competències autonòmiques i no es fàcil
portar-la a terme ateses les mancances en les tècniques d' integració política que mostra l’Estat espanyol (i de forma
especial, com hem vist, el Senat). A més, l’entrada a les
comunitats europees va significar en molts casos afeblir les
competències autonòmiques reconegudes als estatuts d’autonomia.
Per tot això, des de bon començament la participació autonòmica
es canalitzà a través de les conferències sectorials regulades a
la legislació administrativa. En un segon moment,
s’institucionalitzà la Conferencia per Afers Relacionats amb les
Comunitats Europees, mitjançant la Llei estatal 2/1997, de 13 de
març. La Conferència per a Afers Relacionats amb les Comunitats
Europees es presidida pel ministre d’Administracions Públiques,
i hi assisteixen també els secretaris d’Estat de política
exterior i de la Unió Europea, així com el secretari d’Estat per les Administracions Públiques; d’altra banda hi
assisteixen els disset consellers responsables d’afers europeus,
i dos representants de Ceuta i Melilla. Les seves funcions son
més aviat de deliberació i informació, i en un segon moment
s’adopta un acord que s’expressa a través de la resolució de
l’òrgan central corresponent. Quan hi ha una conferència
sectorial específica, l’afer es discuteix en aquesta.
Paral•lelament, s’acordà la possibilitat de
participar en comitès consultius de la Comissió i la creació del
“conseller autonòmic” en la Representació Permanent d’Espanya
davant la Unió Europea (REPER). En efecte, la Resolució de 28 de
febrer de 2005, que ordena la publicació dels Acords de 9 de
desembre de 2004 de la Conferència per a Afers Relacionats amb
les comunitats europees, garanteix la presència autonòmica en la
REPER, i en els grups de treball i assistència al Consell de la
Unió Europea. L’art. 187 EAC incorpora aquests mecanismes de
participació, i preveu la participació de la Generalitat en la
designació de representants en el marc de la REPER, i en grups
de treball i altres representacions, especialment rellevants
quan afectin competències de la Generalitat. L’art. 192 EAC
determina que la Generalitat pot establir una delegació davant
les institucions europees.
L’Acord de la Conferència per Afers
Relacionats amb la Unió Europea, de 30 de novembre de 1994,
sobre participació interna de les comunitats autònomes en els
afers comunitaris europeus per mitjà de les conferències
sectorials publicat per la Resolució de 10 de març de 1995 de la
Secretaria d’Estat per a les Administracions Territorials,
estableix les següents regles:
-
quan l’afer europeu afecti exclusivament
competències de l’Estat, aquest s’ha de limitar a informar
les comunitats autònomes en el marc de la conferència
sectorial corresponent.
-
si es veuen afectades competències
legislatives exclusives de les comunitats autònomes, l’Estat
ha de tenir en compte l’opinió de manera determinant, sempre
que hi hagi una posició comuna entre ella; en un altre cas,
l’Estat s’ha de limitar a prendre nota dels diferents
arguments expressats.
-
Quan es tracti de l’afectació a una
competència compartida, l’Estat ha de respectar l’acord al
qual arribin les comunitats autònomes.
Com es pot comprendre, un dels problemes que
es plantegen és la posició comuna entre totes les comunitats autònomes. En qualsevol cas, l’art186.3 EAC, estableix que “La
posició expressa per la Generalitat és determinant per a la
formació de la posició estatal si afecta les seves competències
exclusives i si de la proposta o la iniciativa europees poden
derivar conseqüències financeres o administratives especialment
rellevants per a Catalunya. En els altres casos, aquesta posició
ha d’ésser escoltada per l’Estat”.
Abans, l’art. 186.1 EAC, diu: “La Generalitat
participa en la formació de les posicions de l’Estat davant la
Unió Europea, especialment davant el Consell de Ministres, en
els afers relatius a les competències o als interessos de
Catalunya, en els termes que estableixen aquest Estatut i la
legislació sobre aquesta matèria”.
Cal tenir en compte que el diàleg bilateral
és també una de les exigències de l’EAC, perquè a l’art. 186.2
afirma que “La Generalitat ha de participar de manera bilateral
en la formació de les posicions de l’Estat en els afers europeus
que l’afecten exclusivament. En els altres casos, la
participació es fa en el marc dels procediments multilaterals
que s’estableixin”. L’òrgan adequat per a dur a terme
aquest diàleg és la Comissió Bilateral Generalitat-Estat (art.
183.2.g EAC).
L’art. 186.4 EAC estableix
l’obligació de l’Estat d’informar la Generalitat de manera
completa i actualitzada sobre les iniciatives i les propostes
presentades davant la Unió Europea. El Govern de
la Generalitat i el Parlament de Catalunya han de dirigir al
Govern de l’Estat i a les Corts Generals, segons correspongui, les observacions i les propostes que estimin
convenients sobre aquestes iniciatives i propostes. Es tracta
d’un dret d’informació del qual la Generalitat ja gaudeix per mitjà
del sistema multilateral, però que així és pretén reforçar. El
mateix podem dir, dels processos d’informació en la revisió, o
en el seu cas, subscripció i ratificació dels tractats de la
Unió Europea, segons l’art.
185 EAC