II. Les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.
La incorporació de l’Estat espanyol a les
comunitats europees primer i després a la Unió Europea, ha
comportat la cessió de sobirania, és a dir, d’àmbits
competencials que són exercits directament des de les instàncies
europees. Aquesta cessió, però, no pot afectar a
l’estructura constitucional de l’Estat en el seu conjunt, com a
Estat de les autonomies, i en conseqüència ha de respectar el
principi d’autonomia. Per tant, la integració europea ha de ser
compatible amb el repartiment de competències entre l’Estat
central i les comunitats autònomes.
Això vol dir, que la construcció europea és fonamentalment la de
l’Europa dels estats, i per tant aquests son els interlocutors
màxims i els responsables en darrera instància pels
incompliments que es puguin generar, però alhora cal recordar
que no es poden vulnerar els mandats interns de les
constitucions dels estats membres. Per això cal arbitrar
mecanismes de col•laboració entre l’Estat i les comunitats
autònomes, a fi i efecte que aquestes darreres puguin fer sentir
la seva veu i es respectin les competències pròpies. En aquest
sentit, podem parlar de tres àmbits en els quals poden
intervenir les comunitats autònomes en relació a la Unió
Europea: a) La participació en la formació de la voluntat de
l’Estat espanyol, l’ anomenada “fase ascendent”; b)La “fase
descendent” o de desenvolupament o execució del dret europeu; c)
Participació de les comunitats autònomes a les mateixes
institucions europees.
1.- La participació en la formació de la
voluntat estatal davant la Unió Europea.
2.- Desenvolupament i aplicació del dret europeu.
3.- La participació de la Generalitat a les institucions europees.