II. Les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.
3) La participació de la Generalitat a les institucions
europees.
Cal recordar que la construcció europea s’ha
fet a partir dels estats i amb impuls dels estats. Les entitats
subestatals no tenen un protagonisme notable. En alguns estats,
com Alemanya o Bèlgica s’ha intentat donar més protagonisme als
länder o les regions, però son excepcions. L’EAC intenta
reforçar el paper de la Generalitat en relació a les
institucions europees, mitjançant diversos mecanismes i
institucions:
3.1) El Patronat Catalunya-Món
Aquest organisme ha substituït el
Patronat Català Pro Europa, creat el 1982 per la
Generalitat amb la forma de consorci públic format per la
Generalitat i per un conjunt d’entitats del món financer i
econòmic català, entre les quals hi ha caixes d’estalvis i
cambres de comerç, universitats o representants de
l’administració local. Arran de l’aprovació de l’EAC de 2006
s’ha convertit en el Patronat Catalunya-Món, amb un radi
d’acció més internacional.
Aquest tipus de representacions autonòmiques toparen amb la
reacció de l’Estat en un primer moment, que s’arrogava en
exclusiva la competència en matèria de relacions
internacionals (art. 149.1.3º CE). El 1987 el Govern basc
decidí adscriure una oficina a Brussel•les, i l’Estat ho va
recórrer al TC, però aquest a la
STC 165/1994, de 26 de maig
va admetre que aquestes oficines són admissibles dins les
competències d’acció exterior que poden tenir les comunitats
autònomes, que no es pot confondre amb la competència
estatal relativa a les relacions internacionals.
3.2) La delegació de la Generalitat davant la
Unió Europea
El Decret 314/2004, de 22 de juny creà la
Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel•les.
L’art.
192 EAC estableix que la Generalitat pot crear una delegació
davant les institucions europees. L’acord del Govern de 22
d’agost de 2006 crea formalment la Delegació de la
Generalitat davant la Unió Europea. La seva funció més
important és la de representar i defensar els interessos de
la Generalitat davant les institucions europees.
3.3) La Conselleria per a Afers Autonòmics en
la REPER (Representació Permanent d’Espanya davant la Unió
Europea)
La REPER és un òrgan permanent en
què l’Estat espanyol actua prop de les institucions de la Unió
Europea. La presència del conjunt de les comunitats
autònomes s’aconseguí mitjançant l’acord de la Conferència
per a Afers relacionats amb les comunitats europees, que es
plasmà en el Reial Decret 2105/1996, que creà la Conselleria
per a Afers Autonòmics en la REPER davant la Unió Europea.
Des del 2004 els funcionaris d’aquesta Conselleria son
proposats de manera consensuada per les comunitats autònomes.
L’EAC a l’art. 187.3 estableix: “La Generalitat , d’acord
amb l’Estat, participa en la designació de representants en
el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió
Europea”.
3.4) La participació directa de la
Generalitat a la delegació espanyola en els òrgans europeus
La delegació espanyola en òrgans i
comitès europeus ha anat incorporant progressivament
representants de les comunitats autònomes. A partir de 1997,
s’acordà en la Conferència per a Afers Relacionats amb les
Comunitats Europees que les comunitats autònomes hi
participessin en comitès consultius assessors de la
Comissió en l’execució de mesures europees. Els
representants s’han anat canviant cada tres anys. A partir
del 2004, es va ampliar la presència directa de les
comunitats autònomes en la delegació espanyola davant el
Consell de Ministres i els seus grups de treball que
preparen les reunions del Consell.
D’acord amb el que s’acaba d’exposar, l’EAC estableix que
“La Generalitat participa en les delegacions espanyoles
davant la Unió Europea que tractin afers de la competència
legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant
el Consell de Ministres i els òrgans consultius i
preparatoris del Consell i de la Comissió (art. 187.1);
participació que “si es refereix a competències exclusives
de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir
la representació i la presidència d’aquest òrgans, d’acord
amb la normativa aplicable” (art. 187.2).
També cal esmentar que en relació a l’elaboració i
modificació dels tractats de la Unió Europea, l’art. 185.1
afirma “ La Generalitat ha d’esser informada pel Govern de
l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la
Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació
subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han
de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les
observacions que estimin pertinents a aquest efecte” i
l’apartat 2 del mateix article continua afirmant que “El
Govern de l’Estat pot incorporar representants de la
Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en
els processos de revisió i negociació dels tractats
originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les
matèries que afectin les competències exclusives de la
Generalitat”.
3.5) El Comitè de les Regions
Aquest organisme, creat pel Tractat de
Maastricht, està format per representants de ens regionals i
locals; les seves funcions son consultives, emet
dictàmens no vinculants sol.licitats pel Consell o la
Comissió, o be realitzats a iniciativa pròpia si ho
considera adient.
A l’Estat espanyol li corresponen 21 representants, 17
dels quals ho són de les comunitats autònomes i 4 dels
ens locals. Aquest caràcter heterogeni, juntament amb
l’escassa incidència de les seves funcions fa que sigui un
òrgan de moment no gaire rellevant en la construcció
europea.
3.6) L’accés al Tribunal de Justícia de la
Unió Europea
Cal destacar que la Generalitat accedeix
a aquest Tribunal com un simple particular, ja que a
diferència dels Estats, els ens subestatals no gaudeixen
dels seus privilegis; per això, han de demostrar que
tenen un interès directe i individual en un afer concret que
vulguin impugnar.
En l'àmbit intern de l’Estat espanyol, la Conferència per a
Afers Relacionats amb les comunitats europees ha arribat a
acords que han permès a les Comunitats Autònomes participar
en els procediments precontenciosos i en les actuacions
relacionades amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea
–recurs d’incompliment, que afecti a una comunitat autònoma;
quan la comunitat autònoma vol que l’Estat impugni una norma
europea- En aquesta lògica, l’art. 191.2 EAC estableix que
“El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat
a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió
Europea en defensa dels legítims interessos i competències
de la Generalitat. La Generalitat col•labora en la defensa
jurídica”.