TEMARI

TEMA VIII: LES RELACIONS ORGÀNIQUES DE LA GENERALITAT AMB L'ESTAT I AMB LA UNIÓ EUROPEA. L'ACTIVITAT EXTERIOR DE LA GENERALITAT

1. Síntesi del tema

II. Les relacions de la Generalitat amb la Unió Europea.

3) La participació de la Generalitat a les institucions europees.

Cal recordar que la construcció europea s’ha fet a partir dels estats i amb impuls dels estats. Les entitats subestatals no tenen un protagonisme notable. En alguns estats, com Alemanya o Bèlgica s’ha intentat donar més protagonisme als länder o les regions, però son excepcions. L’EAC intenta reforçar el paper de la Generalitat en relació a les institucions europees, mitjançant diversos mecanismes i institucions:

3.1) El Patronat Catalunya-Món

Aquest organisme ha substituït el Patronat Català Pro Europa, creat el 1982 per la Generalitat amb la forma de consorci públic format per la Generalitat i per un conjunt d’entitats del món financer i econòmic català, entre les quals hi ha caixes d’estalvis i cambres de comerç, universitats o representants de l’administració local. Arran de l’aprovació de l’EAC de 2006 s’ha convertit en el Patronat Catalunya-Món, amb un radi d’acció més internacional.
Aquest tipus de representacions autonòmiques toparen amb la reacció de l’Estat en un primer moment, que s’arrogava en exclusiva la competència en matèria de relacions internacionals (art. 149.1.3º CE). El 1987 el Govern basc decidí adscriure una oficina a Brussel•les, i l’Estat ho va recórrer al TC, però aquest a la STC 165/1994, de 26 de maig va admetre que aquestes oficines són admissibles dins les competències d’acció exterior que poden tenir les comunitats autònomes, que no es pot confondre amb la competència estatal relativa a les relacions internacionals.

3.2) La delegació de la Generalitat davant la Unió Europea

El Decret 314/2004, de 22 de juny creà la Delegació del Govern de la Generalitat a Brussel•les. L’art. 192 EAC estableix que la Generalitat pot crear una delegació davant les institucions europees. L’acord del Govern de 22 d’agost de 2006 crea formalment la Delegació de la Generalitat davant la Unió Europea. La seva funció més important és la de representar i defensar els interessos de la Generalitat davant les institucions europees.

3.3) La Conselleria per a Afers Autonòmics en la REPER (Representació Permanent d’Espanya davant la Unió Europea)

La REPER és un òrgan permanent en  què l’Estat espanyol actua prop de les institucions de la Unió Europea. La presència del conjunt de les comunitats autònomes s’aconseguí mitjançant l’acord de la Conferència per a Afers relacionats amb les comunitats europees, que es plasmà en el Reial Decret 2105/1996, que creà la Conselleria per a Afers Autonòmics en la REPER davant la Unió Europea. Des del 2004 els funcionaris d’aquesta Conselleria son proposats de manera consensuada per les comunitats autònomes. L’EAC a l’art. 187.3 estableix: “La Generalitat , d’acord amb l’Estat, participa en la designació de representants en el marc de la representació permanent d’aquest en la Unió Europea”.

3.4) La participació directa de la Generalitat a la delegació espanyola en els òrgans europeus

La delegació espanyola en òrgans i comitès europeus ha anat incorporant progressivament representants de les comunitats autònomes. A partir de 1997, s’acordà en la Conferència per a Afers Relacionats amb les Comunitats Europees que les comunitats autònomes hi participessin en comitès consultius assessors de la Comissió en l’execució de mesures europees. Els representants s’han anat canviant cada tres anys. A partir del 2004, es va ampliar la presència directa de les comunitats autònomes en la delegació espanyola davant el Consell de Ministres i els seus grups de treball que preparen les reunions del Consell.
D’acord amb el que s’acaba d’exposar, l’EAC estableix que “La Generalitat participa en les delegacions espanyoles davant la Unió Europea que tractin afers de la competència legislativa de la mateixa Generalitat, i especialment davant el Consell de Ministres i els òrgans consultius i preparatoris del Consell i de la Comissió (art. 187.1); participació que “si es refereix a competències exclusives de la Generalitat, permet, mitjançant acord previ, exercir la representació i la presidència d’aquest òrgans, d’acord amb la normativa aplicable” (art. 187.2).
També cal esmentar que en relació a l’elaboració i modificació dels tractats de la Unió Europea, l’art. 185.1 afirma “ La Generalitat ha d’esser informada pel Govern de l’Estat de les iniciatives de revisió dels tractats de la Unió Europea i dels processos de subscripció i ratificació subsegüents. El Govern de la Generalitat i el Parlament han de dirigir al Govern de l’Estat i a les Corts Generals les observacions que estimin pertinents a aquest efecte” i l’apartat 2 del mateix article continua afirmant que “El Govern de l’Estat pot incorporar representants de la Generalitat a les delegacions espanyoles que participin en els processos de revisió i negociació dels tractats originaris i en els d’adopció de nous tractats, en les matèries que afectin les competències exclusives de la Generalitat”.

3.5) El Comitè de les Regions

Aquest organisme, creat pel Tractat de Maastricht, està format per representants de ens regionals i locals; les seves funcions son consultives,  emet dictàmens no vinculants sol.licitats pel Consell o la Comissió, o be realitzats a iniciativa pròpia si ho considera adient.
A l’Estat espanyol li corresponen 21 representants, 17 dels quals ho són de les comunitats autònomes i 4 dels ens locals. Aquest caràcter heterogeni, juntament amb l’escassa incidència de les seves funcions fa que sigui un òrgan de moment no gaire rellevant en la construcció europea.

3.6) L’accés al Tribunal de Justícia de la Unió Europea

Cal destacar que la Generalitat accedeix a aquest Tribunal com un simple particular, ja que a diferència dels Estats, els ens subestatals no gaudeixen dels seus privilegis; per això, han de demostrar que tenen un interès directe i individual en un afer concret que vulguin impugnar.
En l'àmbit intern de l’Estat espanyol, la Conferència per a Afers Relacionats amb les comunitats europees ha arribat a acords que han permès a les Comunitats Autònomes participar en els procediments precontenciosos i en les actuacions relacionades amb el Tribunal de Justícia de la Unió Europea –recurs d’incompliment, que afecti a una comunitat autònoma; quan la comunitat autònoma vol que l’Estat impugni una norma europea- En aquesta lògica, l’art. 191.2 EAC estableix que “El Govern de la Generalitat pot instar el Govern de l’Estat a iniciar accions davant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea en defensa dels legítims interessos i competències de la Generalitat. La Generalitat col•labora en la defensa jurídica”.